Les recents declaracions de Jordi Hereu, utilitzant la Sagrada Família en clau electoral i repartint fulletons amb un text que diu que "la Sagrada Família no ha caigut, Trias ha perdut i els barcelonins, amb el nostre alcalde al capdavant, hem guanyat", ens recorden que estem en campanya electoral. Tot i així, cal fer-hi un parell de consideracions. La primera és que sembla inconcebible que el PSOE de Catalunya pugui arribar a ser tan barroerament manipulador, fins al punt de tractar els catalans de ximples fent-los creure que el perill ja ha passat i que les úniques veus d'alarma provenen de CiU –jo, personalment, crec que CiU hauria d'haver fet molt més del que ha fet– quan, com sabem, provenen d'arreu del món i són altament qualificades. I la segona és que estem davant d'una mentida flagrant. No és veritat que el perill hagi passat. Al contrari. El perill de debò comença ara, perquè allò que amenaça el Temple no és la tuneladora sinó l'obra en el seu conjunt i el pas posterior del TGV.

En aquest sentit, són molt il·lustratives les declaracions a Som Ràdio de Mariano Ribón, enginyer de camins i exassessor del Patronat de la Sagrada Família, el passat 17 de setembre: "Un túnel que travessa Barcelona, des de Sants a la Sagrera, és una autèntica presa. I ho dic, perquè el subsòl de Barcelona no té comparació amb altres subsòls on s'hi han fet coses semblants. El subsòl de Barcelona està travessat per corrents d'aigua –per això els seus carrers es diuen rambles, rieres, torrents... – que va des de la muntanya al mar. L'aigua és una de les coses més perilloses que hi ha en enginyeria i pot causar danys molt considerables no sols a la Sagrada Família sinó a moltes cases, ja sigui inundant els seus terrenys o dessecant-los i també encongint-los i provocant-hi esquerdes. Aquestes són les principals qüestions tècniques que desaconsellen el traçat del TGV per la Sagrada Família".

Però les paraules de Mariano Ribón encara resulten més alarmants si hi afegim que, com saben tots els enginyers de camins, un de cada cent túnels que es construeixen al món acaba tenint un problema greu. Això explica, per exemple, els enfonsaments que s'han produït recentment a les ciutats d'Amsterdam i Colònia. Dos edificis, a la primera, i l'Arxiu Històric, a la segona. Aquest últim es va esfondrar com un castell de sorra. Però la diabòlica operació socialista contra la Sagrada Família continua endavant i, per dissimular-la, han creat l'anomenada "pantalla protectora" –pagada per tots nosaltres– que no té cap més utilitat que la de fer creure a la gent que hi ha seguretat. Però no n'hi ha i, com va predir en diverses conferències Mariano Ribón, quan l'aigua de pluja no troba lloc per on sortir passa per on no hi havia passat mai, estova el terreny i el pas dels autobusos provoca enfonsaments. Això és el que va succeir precisament amb l'esvoranc del carrer de Mallorca, a tocar del Temple, i que l'Ajuntament va voler amagar enviant-hi una unitat antiavalots dels Mossos d'Esquadra per impedir que ningú en fes fotografies.

Un altre dels disbarats perpetrats és el de les sortides d'emergència. Les normes diuen que quan un túnel fa més de cinc quilòmetres de llarg cal fer-hi una galeria addicional per tal que la gent pugui fugir en cas d'accident. Doncs bé, el túnel del TGV fa 5,64 quilòmetres i, com a sortida d'emergència, només té unes escales estretes de deu pisos d'alçada per on la gent haurà de pujar corrents i per on també, si es produeix un incendi, es trobarà amb els bombers que baixen. Cosa que, a banda de col·lapsar-ne la fugida, pot causar una desgràcia de proporcions espectaculars. Tanmateix, indiferents a aquest estat de coses i obsedits a matenir-se en el govern municipal quatre anys més –ja en serien trenta-sis–, Jordi Hereu i el primer secretari del Partit Socialista per Barcelona, Carles Martí, van anar el passat 23 d'octubre al barri de la Sagrera i, sobre l'estació del TGV, van cridar a qui els vulgués escoltar: "La Sagrada Família no ha caigut, nosaltres hem guanyat".

El Singular Digital , 9/11/2010