La mort de Joan Solà ha estat una pèrdua immensa per al país. I no ho dic només, perquè hagi estat una mort prematura, a 70 anys, sinó perquè Solà pertanyia a aquella mena de persones sense les quals la nació catalana ja no existiria. Estimat indistintament, tant pels seus alumnes de la Universitat de Barcelona com pels qui treballen pels drets de la nostra llengua i per la plenitud nacional de Catalunya, Solà era un referent molt valuós. Un referent de fermesa, d'autoestima i de coherència en un marc social que premia la covardia, la buidor comunicativa, la manca de compromís i la no implicació política. Presoners d'un govern tripartit i regionalista que ha degradat el país fins a límits que la història jutjarà, l'existència de catalans nacionalment desacomplexats com Joan Solà és com una llum en mig de la boira. La llum que et reafirma en el camí i que et permet continuar avançant sense deixar-te entabanar pels cants de sirena dels qui viuen a costa teva i embruten les parets amb estúpids i fraudulents jocs de paraules, com ara federalisme, pluja fina o patriotisme social.

En l'acte de comiat a Joan Solà, celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el seu nebot, amb un discurs gairebé insòlit i ple de dignitat nacional, va clavar una fuetada en plena cara al galdós i cínic govern català. Especialment, quan va remarcar que la Generalitat no era digna d'acollir la capella ardent del mestre:

"El país et plora avui, Joan, per la teva persona; però ja fa massa temps que plora també, i que es dessagna, per la nostra llengua. N'estem farts, Joan. I malgrat que tenim encara legió amb empenta, en som molts els qui ens sentim desolats i desemparats. I això no pot ser. Els polítics ens han deixat sols, i per això avui som aquí i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida. Avui som aquí perquè això és casa teva, i tots els qui t'hem estat propers, que en som molts, ens hi sentim, a casa. I això és molt important. Però alerta! Que avui som aquí, també, perquè aquest nostre govern encara no s'ha fet digne de fer-te d'amfitrió. I això ha de ser dit, i tant li fa si ens busquem problemes o si ens fem avorrits."

És d'agrair tant de coratge, per part de la família Solà, blasmant aquesta gent tan ufana i tan superba que ha abandonat la llengua, que ha rebaixat Catalunya al nivell d'una vulgar regió espanyola, per darrere de Melilla, que ha fet del nostre govern una delegació del PSOE presidida per un dels ideòlegs de la seva executiva, que ha rebaixat la Generalitat al nivell d'un Palau on s'hi homenatgen feixistes i que ha convertit el país en la menjadora dels reis del "hi, hi, ha, ha" i del bonrotllisme, un país on s'eleva a la categoria de gent assenyada els aduladors del govern i se silencia, es desqualifica i es titlla d'exaltats, d'extremistes i de radicals els qui no es deixen subornar amb copets a l'esquena, càrrecs de confiança o subvencions ni s'agenollen davant els vividors, els cínics i els arrogants.

Joan Solà no devia cap favor als nostres governants i això el convertia en un home lliure, un home que no servia els interessos de cap partit perquè el seu únic interès, aquell al qual va dedicar la vida, va ser Catalunya, la seva llengua i la seva llibertat.

e-notícies , 8/11/2010