Aquests dies, gràcies a l'interessantíssim cicle de conferències que organitzen setmanalment els Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, hem pogut escoltar algunes exposicions molt ben argumentades sobre la necessitat vital que té el nostre país de convertir-se en un nou Estat de la Unió Europea, si no vol desaparèixer sota el pes de la globalització. La globalització té molts avantatges, però també té molts inconvenients. I entre aquests últims hi ha la implacable veritat que ens diu que si no tens un Estat no ets ningú. Per això ha suposat una gran aportació el pas per Sant Cugat del sociòleg Salvador Cardús i del politòleg Ferran Requejo, dues persones que, en actes diferents, han descrit la situació d'ofec absolut en què ens trobem i han explicat quina és la solució per capgirar-la. És a dir, la independència.

Salvador Cardús, en la seva conferència, va enraonar de la por, la por que l'espanyolisme català, orfe d'arguments per imposar la subordinació de Catalunya a Espanya, intenta escampar vaticinant "una fractura social". Talment "com si els qui tenen origen forà, però que han vingut aquí a progressar" –va dir Cardús– "no es poguessin sentir interessats per una proposta que fa que el país ofereixi més bones condicions de benestar i de progrés. Són pors absurdes. Però això ha canviat, perquè ara es parla sense complexos sobre la conveniència de la independència. La independència serà difícil, però el federalisme és impossible".

Aquestes paraules de Cardús enllacen molt bé amb les de Ferran Requejo, ja que Requejo era, fins no fa gaire, un abrandat federalista i feia llibres que el defensaven. Ara, en canvi, s'ha adonat que el federalisme, com diu Cardús, és impossible, perquè a Espanya no hi ha ningú que el vulgui. I és que cada cop són més els catalans que s'adonen que conceptes com ara autonomisme o federalisme són trens en via morta sense cap mena de futur. L'única opció possible és la independència, perquè és l'única que depèn de nosaltres mateixos. Caldrà, tanmateix, com va dir Requejo, tenir una bona política exterior que ens aporti aliats europeus i d'arreu del món que legitimin la nostra condició d'Estat. Celebrem, per tant, que antics militants federalistes com ell se sumin a les tesis que els independentistes ja havíem diagnosticat, ara fa una dècada, amb les mateixes paraules: la generació actual serà testimoni de la independència de Catalunya.

Cugat.cat , 19/11/2010