Sempre es diuen coses molt interessants en la Jornada de Comunicació Ramon Barnils, que organitzen anualment Cugat.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. La d'enguany, celebrada el passat dia 12 a la Casa de Cultura, amb la participació dels partits del ventall parlamentari, també va tenir aquest nivell i es van tocar temes d'importància cabdal, com ara el finançament de Televisió de Catalunya, el control polític dels mitjans o l'existència de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Sobre la primera qüestió, la del finançament, hi va haver força consens, llevat del PP, en la necessitat que TV3 continuï emetent publicitat. Jo, personalment, també hi estic a favor. Cal tenir en compte que l'eliminació dels ingressos publicitaris de TV3 minvaria força el seu potencial i destruiria la normalització de la llengua catalana en aquest àmbit. Amb relació al control polític, encara que la Generalitat ho negui, és evident que TV3 i Catalunya Ràdio s'han convertit en un instrument al servei del govern. Només cal recordar la ‘neteja' ideològica i el canvi estratègic de professionals en aquesta última –Antoni Bassas, Toni Arbonès, Xavier Solà, Rita Marzoa, Toni Clapés, Jordi Basté, Josep Maria Solé i Sabaté...–, o la imposició a TV3 de retirar les declaracions fetes per José Montilla el 2006 dient que no reeditaria el tripartit. I pel que fa a l'ACN, va ser inquietant que els socialistes insinuessin que a Catalunya no li cal una agència de notícies pròpia, perquè, segons ells, n'hi hauria prou de potenciar la branca catalana (hispanocèntrica) d'EFE. Es tracta, com veiem, de despullar Catalunya de les eines mediàtiques pròpies d'una nació i subordinar-la a Madrid. I és que hi ha qui no veu amb bons ulls que l'ACN serveixi informació sobre Catalunya arreu del món des d'un prisma catalanocèntric.