Em veig obligat a respondre les paraules que el passat 19 de novembre, en aquestes mateixes pàgines, em dedicava Jorge Carreras, president del PP de Sant Cugat. Per començar, m'agradaria que em digués on són els insults que m'atribueix. Referir-me al PP com a partit ultranacionalista, potser? Ultranacionalista no és cap insult, és una definició. I, en aquest cas, força ajustada a l'ideari del PP. Tota la seva praxi política, d'ençà de la seva fundació, ha estat una praxi ultranacionalista espanyola, catalanofòbica i enemiga visceral dels drets nacionals de Catalunya i de la seva llengua. Jo, senyor Carreras, no necessito desqualificar el PP perquè ja ho fa la seva pròpia història. O no és cert que va ser fundat per Manuel Fraga Iribarne, un líder franquista que signava sentències de mort i que, en justícia, hauria d'haver estat assegut davant d'un Tribunal Penal Internacional? Hi ha paternitats que produeixen vergonya aliena, i la del PP és una d'elles. Quant al tema de la llengua, no és veritat que vostè no hagi dit mai que "el castellà està discriminat a Catalunya". I tant que ho ha dit. Aquest era precisament el titular de l'entrevista que li va fer Cugat.cat el passat 3 de novembre. Una entrevista no menys esborronadora, per cert, en la qual justificava la imposició de l'espanyol en la justícia perquè és una "realitat arrelada" i, és clar, exigir "bilingüisme" als jutges seria una "imposició" inadmissible. Fantàstic! Tanmateix, si tan convençuts estan que el bilingüisme és una riquesa, per què el tenen prohibit al Congrés i al Senat espanyols? Jo no sóc "fill d'Espanya", senyor Carreras. El meu país només té un nom, i aquest nom és Catalunya. Vostè veig que en té dos: Jorge, que és l'oficial i amb el qual va pel món, i Jordi, que és el de fer teatre. Igual que Alejo Vidal-Quadras.