Sant Cugat, amb un 71,5% de participació, ha fet un gran paper en les eleccions del 28 de novembre. No sols ha superat en quatre punts la participació de les eleccions anteriors, sinó que ha quedat onze punts per sobre de la participació d'enguany al conjunt de Catalunya tot superant capitals de comarca com Girona, Manresa o Granollers. Aquestes dades diuen molt del grau d'implicació dels santcugatencs en la política del seu país. Pel que fa als resultats, partit a partit, Sant Cugat no ha estat diferent de la resta de Catalunya. La victòria de Convergència i Unió, amb prop de 18.000 vots, ha estat esclatant i cal felicitar-los. I també cal felicitar Solidaritat, la força independentista que ha obtingut 1.421 vots i que, com sabem, tindrà 4 diputats al Parlament. El PSOE de Catalunya i Esquerra, en canvi, han estat dràsticament castigats. Amb relació a les eleccions del 2006, tant els socialistes com els republicans han perdut uns dos mil votants i s'han quedat amb 3.964 i 2.389, respectivament. El problema, per a Esquerra, és que això significa la pèrdua de la meitat del seu electorat. Cosa que és un mirall del seu resultat global a Catalunya i que ha significat per a aquest partit una davallada d'onze diputats. En tenia 21 i s'ha quedat amb 10.

De tota manera, no estic segur que les direccions del PSOE català i d'Esquerra estiguin disposades a reflexionar sobre les raons del càstig que han rebut. Ha quedat clar que la majoria dels catalans no estan d'acord amb l'ideari espanyolista dels socialistes i encara menys amb el fet que hagi estat Esquerra qui els hagi lliurat el govern a canvi de res. La prova és que aquests dos partits, els mateixos que ens van dir que el nou finançament era "megagalàctic", se'n van de la Generalitat deixant Catalunya a la vora del col·lapse econòmic. José Montilla, concretament, fins i tot renuncia a la seva acta de diputat i se'n va del Parlament. És la conseqüència més immediata d'aquestes eleccions. Tanmateix, hi ha trampa. Montilla fa trampa quan diu que marxa per demostrar que no s'aferra al càrrec ni a la cadira. En realitat se'n va amb un sou vitalici que pagarem tots i amb un despatx de luxe al Passeig de Gràcia, que també pagarem tots. El senyor Montilla, per tant, se'n va, sí, però amb la vida solucionada per sempre. Ara caldrà veure què farà Joan Puigcercós i la cúpula d'Esquerra, els culpables de l'esfondrament del partit. Marxaran pel seu compte, per una simple qüestió d'ètica, o esperaran que la dignitat del sector crític que encara queda al partit els convidi a marxar? El temps ho dirà.

Cugat.cat , 3/12/2010