Des d'aquí vull agrair la invitació dels Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat a participar en el cicle de conferències "Catalunya, present i futur". Vaig escollir el tema "Democràcia i eleccions" perquè, tot i semblar-ho, no són pas coses indestriables. És cert que no hi pot haver democràcia sense eleccions, però sí que hi ha països on les eleccions són una mascarada destinada a legitimar un règim autoritari. De tota manera, en un to més suau, també podem trobar estats de dret amb dèficit de cultura democràtica. Són aquells que utilitzen certes escletxes per assolir objectius antidemocràtics. Aquest és el cas de l'Estat espanyol i del seu comportament al País Basc, per exemple, on les darreres eleccions van ser una tupinada impròpia d'un membre de la Unió Europea. Va ser escandalós que PSOE i PP, frustrats per no poder guanyar mai les eleccions en aquell país, fessin un pacte per deixar sense representació política una part de la societat. El Relator de les Nacions Unides ja els va advertir que aquesta praxi vulnera tots els principis democràtics, però ha estat debades perquè estem parlant d'un Estat que ha basat la seva història en la força, mai en el diàleg. De fet, és prou sabut que, desatenent el consell dels experts internacionals en conflictes armats, el mot diàleg està criminalitzat amb relació a Euskadi. Quant a la política catalana, cal reconèixer que som l'antítesi d'això. Els catalans som gent de pacte. Tanmateix, ja fa temps que el nostre sentit del compromís ha minvat força. En la recent campanya electoral, concretament, hem vist com alguns polítics han fet promeses destinades a tapar tot allò que van dir que farien i que no han fet. Per això, crec que ens equivoquem demanant-los què faran. Als polítics no els hem de demanar què faran, sinó què es comprometen a fer.