En dates com la d'aquest llarg pont de la Puríssima, en què l'activitat laboral baixa espectacularment, és bo abandonar els temes polítics i parar atenció en coses menys transcendents però que també formen part del dia a dia. La conducció, per exemple. En un pont de cinc dies com l'actual –o potser unes minivacances de nou dies– és obvi que totes les grans ciutats catalanes, especialment Barcelona, registren uns índexs molt més baixos de trànsit. La conducció esdevé molt més amable i això repercuteix positivament en l'actitud dels qui van al volant. De fet, no és cap secret i està perfectament estudiat que les tensions ambientals, per quotidianes que siguin, tenen una incidència directa en la nostra conducta quan conduïm. Tanmateix, hi ha conductors que experimenten una transformació només asseure's al volant. Tot d'una, sense que hi hagi cap element extern que ho justifiqui, perden el control de les emocions i es tornen impacients, egoistes i agressius. I els passos zebra, sense anar més lluny, són un magnífic escenari per observar aquestes conductes. No sé si el lector recorda un anunci institucional en què es veia una zebra travessant un carrer i un text que deia el següent: "Quan vegis un pas de zebra, atura't". Era un bon anunci, No tenia res de particular, cap originalitat, però era un bon anunci. Ho era perquè hi ha molts automobilistes que semblen haver oblidat el caràcter singular que té el pas de zebra. Aquest pas va ser creat com una mena de territori protegit per al vianant, una zona de seguretat la violació de la qual, per part d'un vehicle, constituïa una gravíssima infracció. D'això, però, en fa molt de temps.

Diu el codi de la circulació que tot conductor té l'obligació d'aturar-se quan un vianant utilitza un d'aquests passos, però no tots els vehicles ho fan. Al centre i al nord d'Europa aquests passos són sagrats. A Suècia, concretament, tots els vehicles s'aturen molt abans que el vianant posi el peu a la calçada. A Catalunya no podem dir el mateix. A Catalunya s'aturen, sí, però no pas tots ni per sistema. I, tot sovint, ho fan només quan el vianant manté una actitud decidida. Una de les raons, no hi ha dubte, és la manca de cultura cívica per part d'algunes persones. Però hi ha un factor psicològic molt interessant que sovint hi influeix. I és la curiosa capacitat que té un vehicle per transformar la personalitat de l'home o de la dona que el condueix. Talment com si aquell habitacle mòbil constituís una mena d'urna protectora que el fes sentir superior i convertís els vianants i la resta de vehicles en mers esculls a superar. A Alemanya, partint del fet que la majoria de conductors agressius són persones de tracte afable quan caminen, es va fer un estudi per intentar respondre aquesta pregunta: "Quina és l'autèntica personalitat del conductor incívic, la que mostra quan camina o la que mostra quan condueix?". No se'n van sortir. L'única conclusió a què van arribar va ser que la potència del vehicle produeix en el conductor una sensació de superioritat i d'impunitat que modifica el seu comportament i la seva relació amb l'entorn. Sigui com vulgui, amb estudis concloents o sense, hauríem de pensar-hi més, en aquestes coses. Potser ens ajudaria a conèixer-nos millor i a comportar-nos més cívicament sobre rodes.

El Singular Digital , 7/12/2010