L'encara recent visita del papa de Roma i l'ús que va fer de la llengua catalana ha tornat a obrir el debat sobre el tracte discriminatori que rep del Vaticà. És veritat que en la cerimònia de la Sagrada Família el català va tenir una certa presència, però també ho és que només en els aspectes menors. I és que no totes les coses que es diuen en una cerimònia com aquella tenen el mateix rang. Hi ha textos com ara fragments de l'Antic o del Nou Testament que, pel seu caràcter menor, poden ser dits per lectors, cantaires o fidels, però mai l'Evangeli. L'Evangeli requereix un sacerdot, perquè representa les paraules i els fets de Jesús i la seva importància és molt superior. Doncs bé, precisament per aquesta importància, l'Evangeli va ser llegit en espanyol. Però encara ha estat més lamentable el comportament submís de l'Església catalana, que es troba a anys lluny de la insubornable catalanitat de bisbes com l'estimat Antoni Deig, a qui vaig tenir l'honor de poder incloure com a personatge del meu llibre Jo no sóc espanyol. Antoni Deig, malauradament, va morir l'any 2003, però dos anys abans, en el decurs d'un homenatge que se li va retre al Solsonès, va dir: "Si no hagués treballat per Catalunya i pels Països Catalans, la meva consciència no hauria quedat tranquil·la". Aquestes paraules van ser pronunciades fa deu anys i, des d'aleshores, no hi ha hagut cap bisbe capaç d'expressar-se en els mateixos termes.
El cardenal Ricard Maria Carles, per exemple, es troba als antípodes del pensament i de la fermesa del bisbe Deig. L'any 2001, en qualitat de cardenal arquebisbe de Barcelona, Carles va dir que Catalunya no hauria de ser tan bel·ligerant en la seves demandes al papa per tal que usi el català en les seves benediccions "urbi et orbi", ja que, des del seu punt de vista, "les campanyes que insisteixen tant en aquest punt generen una imatge falsa del nostre país".
Té gràcia, francament, que Ricard Maria Carles digués això, perquè si una cosa persegueixen aquestes campanyes lingüístiques és precisament canviar la falsa imatge que el Vaticà té de Catalunya. És a dir, desmuntar les falses i malintencionades informacions que allí arriben a través de la Conferència Episcopal Espanyola i preguntar per què l'home que es fa dir vicari de Crist a la Terra i que parla cada dia de respecte, de comprensió i de solidaritat, menysprea despòticament la llengua catalana i el poble que la parla. Contràriament al que diu Ricard Maria Carles, mai no ens ha de fer por la defensa d'un dret. És la por de defensar-lo allò que hem de témer.