Sis anys després que Anne Fontaine realitzés Nathalie X, ens n'arriba una versió nord-americana que era perfectament estalviable. Estalviable, en el sentit que no sols no aporta res a la història original, sinó que la converteix en un producte comercial mancat de la voluntat que hi havia en el film francès, d'explorar la sexualitat reprimida de la burgesia i de mostrar-nos la seva hipocresia i els seus tabús com a font de frustracions i d'insatisfaccions. Temes com ara la incomunicació, la manipulació, el masoquisme o les fantasies sexuals inconfessades apareixen aquí banalitzades i només la presència de Julianne Moore, Liam Neeson i Amanda Seyfried (Chloe), en els papers que a Nathalie X interpretaven Fanny Ardant, Gérard Depardieu i Emmanuelle Béart (Nathalie), salven el conjunt. Potser l'únic element diferencial d'aquest remake és l'element lèsbic, que en el film de Fontaine només s'insinuava en l'atracció entre la dona casada i la prostituta. No hi ha res més. Un Atom Egoyan menor.