Diuen els experts que aquesta és una de les setmanes menys productives de l'any a causa de les festes de la Constitució i de la Puríssima que la converteixen per a molta gent en unes minivacances d'hivern, atès que abasten des del passat divendres dia 3 fins al proper dilluns dia 13. Això convida a aparcar momentàniament els temes polítics de la sempre prosaica quotidianitat i a aturar-nos en aspectes més amables. El proper dia 16, concretament, es commemora el 111 aniversari del naixement de Noël Coward, el gran dramaturg, guionista i compositor britànic, autor d'una llista infinita d'obres teatrals i de cançons que van donar la volta al món. És una llàstima que els teatres catalans no recuperin alguns dels seus textos, perquè l'obra de Coward, a més de ser anglesa fins al moll de l'os -cosa que agrada molt a casa nostra-, reuneix un conjunt d'elements amb els quals el públic català sintonitza perfectament: agudesa mental, elegància verbal, diàlegs intel·ligents, fina ironia i un corrosiu sentit de l'humor. De la seva obra Vides privades, sense anar més lluny, escrita el 1929 i traduïda al català, se n'han fet diversos muntatges a casa nostra. L'últim va ser el passat mes de gener, però l'any 2000, Paco Mir n'havia fet un d'exquisit demostrant-nos que, malgrat els anys transcorreguts, l'obra no ha perdut ni un bri de la seva vigència. I és que, tot i que han canviat les formes, la vida en parella continua sent una meravellosa font de conflictes.

L'estrena de Vides privades a Anglaterra va causar un gran rebombori perquè enfrontava la moral hipòcrita de l'època amb els sentiments reals de la gent. I una de les coses que s'han d'agrair a Coward és que l'obra conservi intactes la lluita entre la passió de viure i la pressió social. Cal tenir en compte que estem parlant d'una comèdia d'aparença lleugera però amb un rerefons molt amarg, ja que gira entorn d'una parella d'enamorats que no poden viure junts però que tampoc no suporten viure separats perquè s'estimen moltíssim. Per altra banda, no és casualitat que Vides Privades sigui l'obra més representada als escenaris de Londres i Nova York. De fet, l'han protagonitzada actrius d'un nivell altíssim, com ara Gertrude Lawrence, la favorita de Coward, Tallulah Bankhead, Judi Dench, Maggie Smith, Elizabeth Taylor i Joan Collins. També se n'han fet algunes versions cinematogràfiques, concretament dues: la nord-americana Vides Privades, l'any 1931, amb Norma Shearer, i la francesa Els amants terribles, l'any 1936, amb Gaby Morlay. En cinema, però, pocs directors s'ajusten millor a l'univers de Noël Coward com Stanley Donen. De fet, la seva pel·lícula Dos a la carretera, amb Albert Finney i Audrey Hepburn, podria ser ben bé una versió moderna de Vides Privades. Fins i tot els diàlegs de Frederic Raphael són dignes de Coward. Només començar la pel·lícula, en passar amb cotxe per davant d'un casament, Audrey Hepburn comenta al seu marit: "No semblen gaire feliços", i ell respon: "Per què haurien de ser-ho, s'acaben de casar".

Tot i que Vides privades té quatre personatges, els divorciats Elyot i Amanda, i les seves noves respectives parelles, Víctor i Sibyl, la gran protagonista és Amanda. Quan Judi Dench la va interpretar l'any 1965, va dir: "Pujar a l'escenari a fer d'Amanda és com tenir una aventura amorosa cada nit". I és que Amanda continua estimant el seu exmarit, però no pot ni vol renunciar als plaers de l'existència. Conscient que, com diu certa cançó, després d'aquesta vida no hi ha cap altra oportunitat, està disposada a viure-la fins que el cos li digui prou. El seu problema és que no hi ha homes disposats a entendre que només hi ha una manera de demostrar que estimes algú, i és deixant-lo lliure.

e-notícies , 9/12/2010