Ja voldrien molts directors catalans poder gaudir de la campanya de promoció gratuïta que els nostres mitjans de comunicació han dedicat al mexicà Alejandro González Iñárritu i a la seva pel·lícula Biutiful. No n'hi ha per tant, francament. De fet, està sobrevalorada. Tant la pel·lícula com el seu director, perquè per trobar la misèria, l'exclusió social, la drogoaddicció, la corrupció i la desesperació no és necessari anar al barri del Raval de Barcelona. A la ciutat de Mèxic, Iñárritu pot trobar exactament el mateix i, a més, precisament perquè és el seu país, amb la seguretat de poder-ne fer un retrat molt més versemblant i compromès que el que n'obté en qualitat de viatger que va pel món cercant l'impacte del dolor aliè amb una càmera a l'espatlla. En aquest sentit, es troba a faltar la mà de Guillermo Arriaga, el guionista dels films anteriors d'Iñárritu. No és estrany que l'acollida al Festival de Canes fos força divergent. Dit això, Javier Bardem està esplèndid. Biutiful és ell.