Les darreres eleccions han constituït una petita revolució en la vida política catalana, fins al punt que les coses ja no seran mai més com ho havien estat en els darrers trenta anys. El creixement espectacular de l'independentisme ho ha canviat tot i encara ho canviarà més. D'entrada, la forta estavellada contra les roques per part d'Esquerra i del Partit Socialista ha deixat enrere un bon grapat de cadàvers polítics i ha provocat gravíssims conflictes interns que són l'averany de la seva descomposició. Cosa que explica la inquietud de socialistes i republicans davant la imminència de les eleccions municipals, perquè, com ja va quedar prou clar en les eleccions del 2007, la política nacional dels partits incideix directament en el vot de la gent als municipis. Esquerra, concretament, que venia de perdre més de la meitat dels votants a les espanyoles, va perdre a Sant Cugat un dels tres regidors que tenia. I ara, per culpa d'una direcció nacional que la mateixa nit del 28-N hauria d'haver dimitit per raons de dignitat, corre el perill de perdre'n la resta.

La CUP, en tot cas, jugarà un paper important en aquest terreny el proper mes de maig. Però també ho farà Solidaritat. Fins i tot Reagrupament està pendent d'una assemblea per decidir si farà camí a Sant Cugat. No és estrany, per tant, que Esquerra, de moment, hagi iniciat contactes amb Solidaritat per valorar la possibilitat de concórrer plegats a les eleccions i unificar el vot independentista. Andreu Freixes, el president local republicà, té raó quan diu que la consulta popular que es va fer a la ciutat ara fa un any "és una mostra que diferents opcions independentistes poden treballar conjuntament". Això és cert. Tanmateix, cal tenir en compte que aleshores Reagrupament era una cosa molt incipient i Solidaritat ni tan sols existia. La política municipal, per altra banda, afecta elements que no tenen una relació directa amb la independència i això complica les coses, perquè Esquerra i la CUP, per exemple, no comparteixen un mateix model de societat.

Per últim, hi ha un altre escull. I és saber si els votants de Solidaritat i de Reagrupament, que a Sant Cugat sumen just els que Esquerra ha perdut, voldran associar-se a un partit que durant la campanya, des del govern, ha fet el possible per marginar la seva presència en els mitjans de comunicació nacionals. Els amics s'han de fer abans que el vaixell s'enfonsi. Sigui com vulgui, i més enllà d'aquestes consideracions, ens esperen cinc mesos apassionants.

Cugat.cat , 17/12/2010