Fa cosa d'un mes i mig, l'emissora nord-catalana Ràdio Arrels llançava un SOS a la societat arran de la greu situació que travessava per culpa del deute impagat de la Generalitat. El deute total era de 52.200 euros i corresponia a una part de l'any 2009 i a la partida del 2010. Cosa que va fer que l'emissora -amb una plantilla de sis persones i una trentena de voluntaris- es veiés obligada a acomiadar un treballador com a mesura immediata per reduir despeses, fins i tot bàsiques, com aquesta, i a demanar ajuda en forma de petites aportacions que li permetessin afrontar el dèficit i els costos del 2011. Per sort, com sabem, la resposta de la gent va ser molt positiva. Però encara ho va ser més l'efecte que va tenir en el govern de Catalunya. I és que no hi ha res que faci més por a aquells partits que es vanten de catalanistes que la difusió de la contradicció entre allò que diuen i allò que fan. És a dir, que va ser el rebombori mediàtic, no pas cap convicció catalanista ni sentiment de país, el que va obligar el govern a rectificar en plena campanya electoral i a pagar 30.450 euros. Amb tot, el tripartit ha marxat deixant Ràdio Arrels amb un deute de 21.750 euros que el nou govern haurà d'afrontar.

Hom es pot preguntar com és possible que la direcció d'Esquerra, tan catalanista ella -la mateixa que no va moure un dit per salvar la llibreria Ona de Barcelona-, dediqués voluntàriament un milió d'euros a la protecció de les llengües amazòniques i que, en canvi, es negués a complir el seu compromís de protegir la llengua catalana. Sembla el joc dels disbarats, certament. Qui sap, potser és que Ràdio Arrels no regala llances com fan els shuars amazònics en senyal de gratitud. El líder shuar, Luis Kuash, agraint al poble català la donació del milió d'euros, va donar una llança a Carod-Rovira i aquest, en lloc de lliurar-la a la Generalitat, se la va endur a casa seva tot creant un conflicte diplomàtic i fent que el líder shuar, empipat, digués: "Si em donen alguna cosa com a president de la Federació Shuar, no puc endur-me-la a casa meva o a la meva habitació. És un record de l'home i de la dona Shuar al poble català". Va ser així com, davant la negativa de Carod a desprendre's de la llança, els shuars es van veure obligats a enviar-ne un altra a la Generalitat. Ràdio Arrels, com diem, no regala llances, però fa una tasca extraordinària en favor de la llengua catalana en la part del nostre país dominada per l'Estat francès i té molts projectes, com ara l'obertura de delegacions al Vallespir, a l'Alta Cerdanya i al Conflent.

Esperem que el nou govern de Catalunya sigui més receptiu a aquests projectes del que ho ha estat el govern anterior i que, a banda d'eixugar el deute heretat i d'abonar la partida del 2011, prengui consciència del panorama desolador que, lingüísticament parlant, oferiria la Catalunya del Nord sense Ràdio Arrels. Una emissora que aquest 2011 celebrarà els seus trenta anys d'existència.

e-notícies , 27/12/2010