La divisió del català
I és que hi ha una guerra oberta contra el català. Hi ha el desig que desaparegui per sempre. I una de les maneres amb què intenten aconseguir-ho és inventant-se una altra llengua, una llengua que provoqui un enfrontament intern als Països Catalans. Però no hem de caure en aquest parany, perquè els greuges que la llengua pateix, ja sigui a València, a Castelló, a Gandia, a Alcoi, a Alacant, a Palma, a Maó, a Eivissa, a Fraga o a Perpinyà, ens afecten a tots.
El sociòleg Rafael Ninyoles retrata molt bé els enemics del català: "El fet sospitós", diu, "és que les persones que més conspícuament han proclamat la independència de la llengua valenciana no han demostrat estimar-la prou per donar-se la molèstia de normalitzar-la ni de dignificar-la en el seu ús. Els paladins més esforçats d'aquesta independència lingüística són massa sovint membres destacats d'aquelles classes que han abandonat ostentosament l'idioma del país".
Arribats aquí, la pregunta és pertinent: per quina raó aquests paladins del valencià defensen l'idioma que ells mateixos menyspreen? Poques preguntes ens farem a la vida que tinguin una resposta tan fàcil com aquesta.
e-notícies , 6/1/2010