Atès que aquesta és la primera columna de l'any al Diari de Sant Cugat, m'agradaria destacar un fet rellevant del 2010 i també expressar un desig per al 2011. En relació al 2010, ens hem de felicitar per l'èxit i el prestigi que han assolit els mitjans de comunicació santcugatencs. El Tot Sant Cugat és una de les 25 revistes més llegides de Catalunya, el Diari de Sant Cugatcompta amb 13.000 lectors i Cugat.cat ha incrementat la seva audiència en un 50%. Aquestes xifres, a banda de ser magnífiques, demostren que tenim una ciutadania interessada en el seu entorn. Hi havia el risc que el creixement espectacular que ha tingut Sant Cugat en molt poc temps provoqués una manca de cohesió social, però no ha estat així. És cert que hi ha ciutadans que consideren Sant Cugat un simple dormitori, però també ho és que som un poble en el sentit més positiu del terme. Em refereixo al fet que, tot i ser una ciutat de 80.000 habitants, encara la considerem un poble. Aquest mateix setmanari té una secció que es diu així, "el poble", la qual cosa indica que continuem veient Sant Cugat com un lloc assequible, convivencial i fet a la mida de les persones. Aquesta, per tant, és una realitat que hem fet possible tots plegats i que hem de mantenir perquè és el bé més preuat que tenim. Pel que fa als reptes més immediats, hi ha un de molt important i és el d'acabar amb la violència de gènere. Les xifres del darrer informe municipal ens diuen que hi ha entre 6.000 i 8.000 dones santcugatenques susceptibles de patir violència física o psicològica aquest 2011, i això és inadmissible. Tanmateix, si els homes no hi ajudem, el problema persistirà. La violència contra les dones és una xacra social i la seva eradicació passa inevitablement pel rebuig masculí als individus que la practiquen. Ser homes no ens eximeix de responsabilitats.