Força agradable, aquest film entorn la llegenda d'Isidre Lluçà, el timbaler del Bruc, i dels fets que van tenir lloc a Catalunya el 1808 contra l'exèrcit de Napoleó. La llegenda, com sabem, diu que Lluçà, un noi de 17 anys, va ser el causant de la derrota francesa gràcies a la reverberació que la muntanya de Montserrat va fer del so del seu timbal, transmetent la sensació que els defensors eren molts més dels reals. Veritat o mentida, el cert és que el mite reuneix un dels requisits imprescindibles per despertar la simpatia popular: la victòria del feble sobre el fort per mitjà de la intel·ligència. Aquí hi trobem una ficció digna a partir d'aquest fet amb escenes d'acció i diàlegs versemblants en la història principal. Les escenes sentimentals, en canvi, estan mancades de vigor narratiu i resulten infantívoles. Bruc, en tot cas, no enganya. És un film d'entreteniment sobre un mite propi. Una cosa habitual en el cinema nord-americà i força i insòlita en el català. Lluçà, per cert, va morir un any després.