La llei antitabac
La llei, com dic, és magnífica, perquè vetlla per la salut dels ciutadans, en general, i dels treballadors del ram, en particular, i sap greu que hagi trigat tant de temps a arribar. De fet, a Catalunya podria haver arribat molt abans si Marina Geli, que gaudia de competències plenes, hagués tingut consciència de ser consellera d'una nació d'Europa i no pas de quatre províncies espanyoles. Recordem que ella mateixa va dir que la raó per la qual no actuava era "per a no distanciar-se d'Espanya" (!). És a dir, que es tractava d'una consellera de Sanitat que sacrificava la salut dels catalans a la "unidad de España" tot entenent el seu càrrec com una extensió del govern espanyol. Francament, amb polítics així no cal tenir ni conselleries ni govern. Per sort, en les eleccions del passat 28 de novembre, Catalunya va castigar sense manies aquest comportament.
Però amb relació a les queixes del Gremi d'Hosteleria, dient que l'habilitació d'estufes a les terrasses suposarà uns costos que només serviran per conservar clients, no pas per guanyar-ne, hi ha alguna consideració a fer. Ha quedat clar que el govern espanyol ha comès amb ells una arbitrarietat inadmissible, amagant-los que la prohibició parcial era temporal. Tanmateix, és obvi que tothom sabia que la prohibició definitiva estava cantada i que el més intel·ligent, per part dels restauradors, era declarar els seus locals lliures de fum el mateix 2005 en lloc de contemporitzar. Si ho haguessin fet, ara ja tindrien les estufes i la normativa d'aquest 2011 els resultaria totalment indiferent.
Cugat.cat , 14/1/2011