És una notícia molt positiva el fet que, malgrat el canvi de govern, Roser Clavell continuï essent la màxima responsable de la política exterior de la Generalitat. És una notícia que diu molt a favor de Clavell, en particular, perquè veu reconeguda la tasca que ha dut a terme aquests darrers anys, i també diu molt a favor del govern de Convergència i Unió, perquè, lluny del sectarisme que ha caracteritzat el tripartit, dóna per bona una iniciativa d'Esquerra i ratifica en el seu càrrec una persona militant d'aquest partit. No m'imagino l'actual direcció nacional republicana fent el mateix a l'inrevés amb algú de Convergència, francament. La continuïtat en el càrrec, per tant, així com l'acceptació de la mateixa Roser Clavell –cosa que deu haver molestat força Joan Puigcercós–, són tota una lliçó política.

Val a dir, tanmateix, que això ha passat perquè la tasca de Roser Clavell ha estat eficient en la gestió de les anomenades ambaixades catalanes. Unes ambaixades que van néixer com a fruit d'un plantejament molt encertat d'Esquerra, però que s'han vist emmanillades a causa de la manca de recursos econòmics. Ha estat magnífic obrir ambaixades a París, Londres o Berlín. Però sense diners per rendibilitzar-les, aquestes s'han convertit en una operació més estètica que efectiva. Clavell, per tant, ha de fer que el nou govern vagi més enllà i que prengui consciència de la importància estratègica que poden tenir aquests centres a les principals capitals de la Unió Europea. Catalunya, emmordassada en el terreny de la representació simbòlica –la manca d'oficialitat de les seves seleccions esportives, per exemple–, necessita projectar-se nacionalment a través de la cultura. El capital principal, és a dir, el talent de primera magnitud en tots els camps de les arts, ja el tenim. Ara només falta que ens ho creiem i que actuem en conseqüència.

Cugat.cat , 21/1/2011