Com passa gairebé sempre que es generen grans expectatives a l’entorn d’una cosa, la versió cinematogràfica d’El codi Da Vinci, l’èxit literari més gran dels darrers anys, és decebedora. Sembla mentida que allò que ha atrapat milions de persones arreu del món –traducció a 44 idiomes, 25 milions d’exemplars venuts, judicis per plagi i crítiques de l’Opus Dei- pugui acabar convertint-se en un mer producte infantil sense cap més interès que veure Tom Hanks, Audrey Tautou, Ian McKellen, Jean Reno, Paul Bettany i Alfred Molina encarnant els protagonistes del llibre. No hi ha, per altra banda, la més mínima química entre Hanks i Tautou. Al contrari, la seva relació és glacial, sense un bri d’emoció. Es diria que treballen en pel·lícules diferents. El més recomanable, en tot cas, és veure la versió original, ja que l’espanyola caricaturitza encara més les figures de Tautou i Reno amb un accent francès francament grotesc. El millor és el somriure de la Monalisa; però això ho va fer Leonardo, no Ron Howard.