Malgrat el menyspreu amb què el govern espanyol ha acollit l'alto el foc permanent d'ETA, és evident que som davant d'un fet d'importància cabdal per diverses raons. Tres com a mínim. La primera, perquè prové d'una reflexió interna de la pròpia ETA; la segona, perquè, tot i no explicitar-ho, significa un definitiu adéu a les armes; i la tercera, perquè el comunicat, en un dels seus punts, expressa nítidament un transcendental canvi d'actitud. És el punt 2: "Correspon als agents polítics i socials bascos assolir acords per consensuar la formulació del reconeixement d'Euskal Herria i del seu dret a decidir, assegurant la possibilitat de desenvolupament de tots els projectes polítics, inclosa la independència". En altres paraules, ETA renuncia a ser ella qui estableixi acords i cedeix tot el protagonisme als agents polítics. I, a més, s'avé a respectar-ne les resolucions.

Ja sabem que Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha rigut públicament dels premis Nobel de la Pau que demanen a Espanya que dialogui i faci gestos democràtics -acabant amb la dispersió de presos, per exemple-, però, de la mateixa manera que ETA ha de comprendre que la lluita armada no té sentit, també el govern espanyol, com a creador l'any 1983 d'una banda terrorista finançada amb diner públic, ha d'admetre que no està legitimat per donar lliçons de democràcia a ningú. Un autèntic Estat de dret no elimina llistes electorals desafectes, ni clausura diaris i institucions, ni tortura, ni acusa de terroristes persones innocents -Udalbiltza- que després es veu obligat a deixar en llibertat, ni emmordassa un sector de la societat deixant-la sense representació política, ni inhabilita alcaldes durant set anys -Asier Agirre, batlle d'Aramaio, Àlava- pel simple fet de celebrar una enquesta local sobre el TGV. Aquestes són coses que demostren que Espanya està molt lluny de ser un Estat democràtic i que, consegüentment, fan pensar que l'esquerra abertzale, per molt que ho desitgi, no podrà participar en les eleccions municipals del proper 22 de maig. Al PSOE i al PP no els interessa de cap de les maneres. El PNB, en canvi, sí que hi té un paper molt important a jugar. Hi està obligat perquè ningú no pugui pensar que es beneficia electoralment d'aquesta aberració i, naturalment, per convicció democràtica.

e-notícies , 24/1/2011