La marginació que pateix el centre de producció de Televisió Espanyola a Sant Cugat és tan antiga com la seva existència. És una marginació que afecta indistintament la producció de programes i la llengua catalana. Jo, que vaig treballar disset anys a Ràdiotelevisió Espanyola, conec molt bé la casa i sé de què parlo, perquè, per desgràcia, malgrat el pas dels anys, la mentalitat continua essent la mateixa. Per això cada nou director que arriba a Ràdio 4 o a TVE a Sant Cugat diu sempre les mateixes coses que han dit els anteriors i que diran els que vindran. Recordo que vaig viure el nomenament de set directors a Ràdio 4, i tots, absolutament tots, van prometre "potenciar" l'emissora. Però l'emissora cada any es veia més ofegada des de Madrid i la manca de recursos humans i econòmics va comportar una espectacular davallada de l'audiència, de manera que de ser l'emissora en català més escoltada de Catalunya ha passat a ser pràcticament l'última de la llista.

Pel que fa al centre televisiu de Sant Cugat, només cal parlar amb els seus treballadors per prendre consciència de l'estat d'inanició en què es troba. De fet, si comparem les declaracions de les dues darreres directores, Montse Abbad i Ana María Bordas, veurem que han dit exactament el mateix. L'any 2007, Abbad deia: "Vull garantir la continuïtat de la branca catalana de TVE a Sant Cugat i potenciar-la com a centre de producció". I aquest 2011, Bordas diu: "El meu objectiu és aconseguir una major producció pròpia a Sant Cugat i consolidar la que ja tenim". Són les mateixes paraules boniques de sempre, que fan patxoca en un discurs de presentació però que el vent s'emporta a la mateixa velocitat que els assistents a un refrigeri s'emporten les croquetes de les safates.

La realitat parla per ella mateixa i ens diu que el nivell de producció dels estudis de Sant Cugat és baixíssim –gairebé insultant per a les immenses possibilitats que té– i que el menyspreu a la llengua catalana, amb la supressió de l'últim assessor que quedava, produeix vergonya aliena. Joan-Francesc Escrihuela, delegat del Sindicat de Periodistes a TVE-Catalunya, ho sintetitzava recentment amb aquestes paraules: "A Torre España (Madrid) hi ha un autèntic lobby català: editors, redactors, reporters, gràfics..., però no serveix de res".

Doncs no, no serveix de res perquè tant els catalans que treballen a Torre España com els equips que han dirigit o que dirigeixen Sant Cugat sempre reverencien Madrid i són incapaços de rebel·lar-s'hi. Viuen feliços en la seva condició de subordinats perpetus.

Cugat.cat , 4/2/2011