Aquesta pel·lícula de Roger Michell, el mateix autor de Notting Hill, apunta coses interessants sobre el nou periodisme televisiu. Coses molt pròpies del periodisme nord-americà, certament, però que ja comencen a formar part de la nostra dinàmica. Especialment en les cadenes privades. El problema és que es queda a la superfície i acaba esdevenint una comedieta sense identitat que s'esvaeix de la ment de l'espectador tan bon punt s'encenen els llums de la sala. La cara interna dels programes insubstancials o la lluita fratricida per les audiències, així com la degradació del missatge informatiu o els peus de fang d'algunes estarrufades estrelles del mitjà, amb rebequeries de nen petit, donava molt més de sí, francament. Harrison Ford i Diane Keaton estan correctes, per bé que algú hauria d'haver donat un laxant al primer, atesa la cara de restret que fa tota l'estona. Qui porta el pes del film és Rachel McAdams, que en alguns moments recorda la Faye Dunaway de Network. No hi ha res més.