Cada any, quan s'acosta Sant Jordi, apareix l'etern debat sobre si ha de ser diada festiva o feinera. Jo, personalment, sóc partidari de no tocar-la. De fet, crec que en l'àmbit dels escriptors, dels llibreters i del món editorial, la immensa majoria és favorable a mantenir-la en dia feiner. Ja sé que pot semblar un contrasentit que el dia del patró nacional de Catalunya no sigui festa oficial. Però és discutible per diverses raons. En primer lloc, encara no som un Estat. Ho serem, però encara no ho som. I això significa que tenim una altra diada nacional, que és l'Onze de Setembre. Una diada en què commemorem la pèrdua de les nostres llibertats amb la intenció de mantenir-ne viva la memòria. De fet, és precisament el comportament viatger de molta gent aquest dia el que ens aconsella no caure en el mateix parany per Sant Jordi. És cert que un Sant Jordi festiu perjudica molt més Barcelona que no pas la resta de Catalunya. Això és obvi, perquè bona part del públic que treballa a la capital es queda al seu municipi i compra els llibres allà. Però un pont és un pont. Només cal preguntar a les agències de viatges i observar els aeroports. Aquest 2011, a més, Sant Jordi cau per Setmana Santa i el pànic, com és lògic, s'ha estès entre els llibreters, ja que el volum de vendes equival a una part molt important de l'any. Ara mateix estan pensant a ampliar la diada a més dies, però la despesa de mantenir les parades al carrer potser faria que fos pitjor el remei que la malaltia. Hauran de pensar-s'ho bé. L'únic que jo no compartiria seria un canvi de data. Sant Jordi és el 23 d'abril, com Sant Esteve és el 26 de desembre, i cau quan cau perquè el calendari no és una cosa estàtica. Crec que hem d'assumir que un canvi de data desvirtua la celebració i que el millor que podem fer és respectar-la.