Només citant-ne els protagonistes, Bruce Willis, Mary-Louise Parker, Morgan Freeman, John Malkovich, Helen Mirren, Richard Dreyfuss, Brian Cox, Karl Urban, Julian McMajon (Nip/Tuck) i l'inoblidable Ernest Borgnine, ja es veu que l'element principal d'atracció d'aquesta pel·licula és el seu repartiment. Però això, per desgràcia, acostuma a ser un element compensador de les mancances del resultat global del producte, i aquesta vegada ha passat el mateix. És tot un plaer veure juntes algunes velles glòries, és clar que sí, però si, a més a més, hi ha talent per treure'n profit i un director veritablement interessat en la història que explica, doncs molt millor, oi? Red té moments d'un cert enginy, però el conjunt és escardalenc i força decebedor perquè, per motivar l'espectador, no n'hi ha prou de fer molt soroll i d'inserir-hi explosions i escenes inversemblants, altrament, com aquí, allò que se n'obté és un entreteniment fallit. El millor és Brian Cox (Ivan Simanov). Es menja tots els seus companys.