Artur Mas és una persona altament preparada per dirigir Catalunya. N'hi ha prou de parar atenció en les seves respostes, quan l'entrevisten, per veure que té el país al cap. Es nota, per tant, que tots aquests anys d'espera com a candidat a la presidència no ha dormit a la palla i la victòria electoral li ha arribat en el millor moment. Molt millor ara que no pas abans. Però la intel·ligència política no consisteix només en això, també demana saviesa per interpretar el pols del país, coratge per defensar-lo i, si no és lliure, ambició per alliberar-lo. Altrament, estaríem parlant d'un gestor, no pas d'un polític amb vocació de fer història. Durant uns anys va funcionar la política de peix al cove, però ara està prohibit pescar i el cove és buit. I Artur Mas hauria de ser prou intel·ligent per adonar-se'n. Si no s'adona, com ho fa Jordi Pujol, que estem tocant fons, perdrà bona part de l'immens patrimoni de vots que l'ha dut al poder. Per això, a propòsit d'unes recents declaracions seves, m'agradaria fer-li unes respectuoses consideracions.

Artur Mas: "La vida de les nacions són mil·lennis, i Catalunya és una nació. I, per tant, nosaltres hem d'entendre que la nostra història ve de lluny i ha d'anar lluny, i en això no podem tenir urgències que ens facin equivocar en temes importants. Què vull dir amb això? Que ja hi trobarem la solució. Ara què tenim a Catalunya? Tenim una societat sentimentalment dividida, i, a més, en blocs bastant iguals: una part important de la societat catalana que entén que la pertinença a Espanya no té futur, i és una part significativa, però també n'hi ha una altra, molt important, que creu que els lligams amb Espanya s'han de mantenir."

Consideracions: En primer lloc, fóra convenient que ens digués en quin mil·lenni situa la independència. Però també ens hauria de respondre altres preguntes. Per exemple, per què diu "ja trobarem la solució" quan fins i tot el mateix Jordi Pujol li acaba de dir fa pocs dies? Com ho sap, que no hi ha una majoria favorable a la independència, si mai no s'ha fet cap referèndum vinculant? Si flairant el carrer ja sabem què votarà la gent, potser que ens estalviem la despesa de les eleccions cada quatre anys, oi? I, posats a fer interpretacions de la realitat, també poden dir que, d'acord amb el resultat de les consultes que s'han fet fins ara, hi ha una majoria favorable a la independència, una minoria en contra i un ampli sector indiferent que acceptaria amb tranquil·litat el veredicte de les urnes.

Artur Mas: "Jo estic, com se sap, més a prop d'aquells que pensen que Catalunya pot tenir vida pròpia. A mi no m'espanta gens una Catalunya amb ple autogovern. També sé una altra cosa: fins i tot en el cas que Catalunya arribés a la seva plenitud com a nació, això no podria suposar un trencament amb Espanya ni un allunyament total amb Espanya. [...] Una part importantíssima del teixit productiu i econòmic català està imbricat en la resta d'Espanya. [...] Però segon: tan o més important, és que hi ha com a mínim el 50% de la societat catalana que té lligams sentimentals amb la resta d'Espanya. I sap per què? Perquè els seus morts els tenen enterrats en els cementiris dels altres territoris espanyols. I quan tu tens els teus morts enterrats en determinats cementiris hi tens arrels, hi tens lligams sentimentals."

Consideracions: Per què li fa tanta por el mot independència i utilitza eufemismes, com ara vida pròpia, autogovern, plenitud...? Qui parla d'allunyament d'Espanya? Una independència política no és un moviment sísmic i cap nació, pel fet d'esdevenir Estat, no canvia de continent. En què es basa per dir que els lligams sentimentals de molts catalans amb Espanya es trencarien pel sol fet de ser membres de les Nacions Unides? No es poden tenir lligams afectius des d'un Estat a un altre? Un català amb arrels marroquines no pot ser feliç pel fet de tenir un passaport diferent del del seus avis? Hi ha cap llei que prohibeixi la lliure circulació de persones a la Unió Europea? Hi ha cap llei que impedeixi que les persones d'una altra nacionalitat puguin entrar en els cementiris europeus i honorar els seus morts? Com pot ser que el president de Catalunya es refereixi a Espanya com 'la resta d'Espanya'? Si som una nació, com pot ser que d'una altra nació en diguem 'la resta'? En què quedem, o som Catalunya o som Espanya? Si som Catalunya l'expressió 'la resta' només pot ser referida a 'la resta dels Països Catalans', a ‘la resta d'Europa' o a 'la resta del món', però mai a Espanya. I, si som Espanya, és obvi que la nació catalana no existeix, perquè ser català és aleshores tan folklòric com ser murcià, extremeny o castellà. Altrament, hom pot pensar que l'únic a què aspira el senyor Mas és a ser un espanyol de primera.

Artur Mas: "Si vostè planteja [als catalans amb arrels espanyoles] que el que hem de fer, simplement, és tallar els lligams, que hem de tallar les arrels, els està plantejant una cosa que ells no poden assumir, i això s'ha d'entendre."

Consideracions: Tornem al mateix d'abans. Qui parla de tallar lligams? Qui parla de tallar arrels? Els sentiments són íntims, senyor president. I les arrels tenen a veure amb la terra, no pas amb l'estatus polític de la terra en qüestió. Per altra banda, com és que els catalans que no volen una Catalunya sotmesa a Espanya han "d'entendre" els qui sí que la volen i s'hi han de conformar? Per què no planteja el tema a l'inrevés? Per què no diu a aquests últims que entenguin i que assumeixin la necessitat d'independència de Catalunya i que, encara que no els agradi, s'hi conformin?

Arribats aquí, la qüestió és: què fan tots aquells catalans, amb parents espanyols, que volen la independència de Catalunya? No compten? El sol fet de tenir arrels espanyoles els inhabilita per voler un Estat propi? Ves per on, si hi ha una cosa ben tangible en l'independentisme és la seva transversalitat quant a orígens. N'hi ha prou de parar atenció en molts dels cognoms que el defensen per comprendre que la independència de Catalunya no té res a veure amb la sang sinó amb el sentit comú. Des de Convergència, per exemple, Àngel Colom està fent una magnífica tasca al país amb catalans vinguts d'arreu del món que volen per a Catalunya el mateix estatus polític que el dels seus països d'origen. Són catalans vinguts de Bolívia, de Colòmbia, de Xile, d'Equador, del Perú, del Marroc, del Senegal..., que saben que viure en una Catalunya independent no ha de significar cap tall amb les seves arrels, perquè les arrels no es perden mai i t'acompanyen tota la vida visquis on visquis. Reflexioni sobre això, benvolgut president.

El Singular Digital , 8/3/2011