Trobo que és una gran notícia per a Sant Cugat, el fracàs de Jordi Menéndez, l'home de Montilla, en les primàries socialistes locals. Per dues raons, si més no. Una, perquè suposa el rebuig de la militància a les maniobres de la cúpula per derrocar Ferran Villaseñor i imposar la seva voluntat. I, dues, perquè Menéndez és el més viu retrat del sectarisme, l'únic camp en què ha excel·lit. A Sant Cugat, però, se'l coneix bé. Recordem, per exemple, el recurs d'alçada que el Diari de Sant Cugat va formular el 15 de desembre de 2005 per l'exclusió sistemàtica de què era objecte en "les diferents campanyes publicitàries de caràcter institucional de la Generalitat" que depenien d'ell, com a director general de Difusió Corporativa. Concretament, va marginar aquest setmanari en sis campanyes: "Conciliació, Acolliment familiar, Comerç al seu ritme, Productes catalans, Estatut i Talla amb els mals rotllos". Arran d'això, el rotatiu va fer aquestes al·legacions: "Les anteriors campanyes institucionals han estat publicades en els mitjans de periodicitat setmanal, a excepció, únicament, del Diari de Sant Cugat, fet que representa una clara discriminació respecte els altres mitjans del col·lectiu [comarcal]". Menéndez, a més, és el mateix personatge que el 2003, quan era alcaldable per Sant Cugat, va aparèixer misteriosament a primera fila entre el públic del programa d'en Buenafuente, a TV3, per promocionar-se. CiU, consegüentment, en va demanar la dimissió per "instrumentalitzar el seu càrrec al consell de la CCRTV". Per sort, com dic, s'ha imposat el sentit comú i Menéndez ha fracassat un cop més a Sant Cugat. Primer el 1999, després el 2003 i ara, el 2011. Per això, en saber el resultat es va fer fonedís i es va emportar la seva arrogància: "Tinc prestigi", "Sóc sòlid i potent", "Sóc el millor".