Si el lector no ha llegit res de Philip K. Dick, li recomano que ho faci perquè és un dels millors autors que ha donat mai la ciència-ficció. Tant per les seves novel·les com pels seus contes. El reconeixement li va arribar arran de Blade Runner, que era una adaptació d'un llibre seu, però no va poder veure'n el resultat perquè va morir prematurament a 53 anys. Destino oculto també està basada en un dels seus relats, un relat curt primerenc que, com el conjunt de la seva obra, qüestiona la realitat i la capgira situant l'ésser humà en una mena de malson de veritats laberíntiques. Malauradament, però, es tracta una pel·lícula menor d'identitat indefinida, que bascula entre el thriller, la ciència ficció i el drama romàntic i que no aprofita l'immens cabal del referent literari, però que té un encant especial perquè planteja qüestions difícils de veure a les pantalles avui dia. Exquisit, en aquest sentit, el discurs de Terence Stamp, el cap dels agents del destí, sobre el lliure albir.