Fidel al seu dèficit de cultura democràtica, el Partit Popular, a través de la seva secció local, ha criticat l'Ajuntament per la paròdia que Toni Albà va fer del rei d'Espanya en l'acte de lliurament dels Premis Ciutat de Sant Cugat d'enguany. Segons el seu president, Jorge Carreras, la paròdia va ser una "bufonada" i "una ofensa a la ciutat". Albà, cal remarcar-ho, no va fer res que no faci habitualment al programa Polònia, de TV3, però per als populars no sols va resultar inadmissible, sinó que consideren que l'Ajuntament no hauria de contractar espectacles com aquest. Però quins n'hauria de contractar, doncs? L'esperpèntica teleporqueria que ofereixen les televisions controlades per la ideologia del PP, potser? Tot s'entén, però, quan s'explica que Albà va ironitzar sobre dos dels polítics més sinistres del País Valencià, Eduardo Zaplana –aquell que va dir "tengo que hacerme rico porque estoy arruinado"– i Francisco Camps –aquest fill ideològic del franquisme que en ple segle XXI prohibeix als valencians que vegin TV3. Tanmateix, no diu gaire a favor del Partit Popular que aquests personatges no es puguin tocar, francament. Més que res, perquè en un Estat de dret s'ha de poder tocar tot, incloent-hi el rei, en cas que n'hi hagi. A mi sempre m'han produït al·lèrgia aquests guardians de les essències imperials que sacralitzen i adoren amb fervor religiós determinats símbols, com ara la casa reial espanyola. Una casa reial que no ha estat votada per ningú i que, ves per on, estem obligats a mantenir sense poder-la criticar. Per això resulten tan saludables els espectacles que satiritzen aquesta realitat, perquè són l'únic espai de llibertat que té la societat per riure's d'aquells que s'atorguen el títol de representants del poble sense haver-se presentat mai a unes eleccions.