No fa gaire, parlàvem de l'acte que Martxelo Otamendi va dur a terme al Terra Dolça de Sant Cugat sota el títol "Què està passant a Euskal Herria?" i recordàvem la detenció, empresonament i tortures que va patir el cos directiu del diari Egunkaria sota l'acusació de pertànyer a ETA. L'11 d'abril de l'any passat, set anys després, l'Audiència espanyola va dictar-ne sentència absolutòria, però el mal ja estava fet: Egunkaria havia deixat d'existir i l'empresonament i les tortures ja no podien ser esborrades. Aquesta praxi també l'havien rebut anys enrere 15 independentistes catalans, entre els quals el santcugatenc Eduard Pomar, i va haver de ser el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg qui condemnés l'Estat espanyol a indemnitzar-los. No cal dir que un Estat que tortura i que impedeix la participació política de persones lliures en una llista electoral és un Estat que es desacredita a si mateix. Curiosament, però, hi ha gent que no suporta que es parli d'aquestes coses. Els agrada fer-se els humanistes i denunciar amb els pèls de punta les tortures de Guantánamo o d'Abu Graib, però callen com tombes quan es practiquen a 600 quilòmetres de casa seva. Són els mateixos que no fa gaire també van callar quan el seu partit va homenatjar amb tots els honors un dirigent feixista com Samaranch. Ara, per sort, el Tribunal d'Estrasburg ha tornat a posar en evidència la praxi antidemocràtica de l'Estat espanyol condemnant-lo a pagar 23.000 euros a Arnaldo Otegi pels danys morals causats pel seu empresonament i per la vulneració del seu dret a la llibertat d'expressió quan va opinar sobre el rei d'Espanya. Estrasburg ha dit que "el fet que el rei no sigui responsable penalment, segons la Constitució, no impedeix per si mateix un debat lliure sobre les seves responsabilitats". Tota una lliçó.