El Partit Popular, com a força ultranacionalista espanyola, té la rara habilitat de provocar vergonya aliena, tant per allò que fa com per allò que diu. Tanmateix, hi ha límits que no es poden traspassar perquè són inadmissibles en una societat veritablement democràtica i respectuosa amb les diferències i amb els drets humans. Em refereixo als indesitjables pronunciaments de l'alcaldable Jorge Carreras, associant immigració i delinqüència, i que ICV, molt encertadament, ja ha dit que estudiarà per veure si són constitutius d'un delicte de xenofòbia. No es pot permetre que una força política estigmatitzi les persones en funció del seu origen i que escampi sobre elles la sospita de criminalitat amb el pretext pèrfid d'unes suposades condicions de vida. Les paraules textuals de Carreras han estat: "A Sant Cugat hi ha 17.000 persones que són immigrants i s'està notant en alguns barris, on es produeixen problemes de convivència". És a dir, que si no hi haguessin immigrants no hi hauria delictes. Increïble. És el mateix racisme que van passejar Alícia Sánchez Camacho i Xavier García Albiol per Badalona amb finalitats electorals. Per això s'agraeix el rebuig del govern municipal i de la resta de partits a aquesta ideologia d'extrema dreta així com la presentació de les dades objectives que la posen en evidència. Unes dades que, com diuen Mercè Conesa i Jordi Puigneró, provenen dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local i mostren la davallada de delictes del 2010 amb relació al 2009. Davant d'això, cal combatre sense manies els intents del PP de dividir la societat entre autòctons (bons) i nouvinguts (dolents). Quan un partit arriba a aquest extrem, ha de ser aïllat políticament i mostrat davant de tothom com un enemic de la convivència i de la Declaració Universal dels Drets Humans.