Aquesta tercera, i sembla que darrera, tramesa sobre les vivències dels mutants creats per Marvel Comics, és la pitjor de totes. Aquí, a diferència de les anteriors, ni tan sols se’ns permet aproximar-nos a la psicologia dels personatges, cosa que els fa més aviat anodins i els posa al nivell dels herois de fotonovel·la. X-Men: La decisión final comença just on acabava la segona part, és a dir, quan Magneto (Ian McKellen) intenta reunir els mutants per dominar la Terra, i conté dos moments destacats: la batalla que els X-Men lliuren contra uns zombis i l’espectacular destrucció del Golden Gate de San Francisco. L’aspecte més interessant, però, és la reacció d’alguns mutants davant la possibilitat de sotmetre’s al medicament que els pot convertir en persones normals. Molts d’ells, malgrat tot, opten per continuar essent uns pàries a fi de conservar els seus poders. El millor del film, tanmateix, és la bellesa inquietant de l’actriu holandesa Famke Janssen, coneguda als Països Catalans per la sèrie televisiva Nip/Tuck.