Aquests dies ha transcendit una carta que Carme Romagosa, una estudiant manresana de la Universitat Autònoma de Barcelona, va enviar a un diari per denunciar la vulneració dels seus drets fonamentals el dia que va voler fer un examen en la llengua pròpia de Catalunya:

"Sóc estudiant de biologia ambiental, a la UAB, i divendres 25 de març em vaig examinar de genètica, una assignatura obligatòria d'aquest grau. La professora és de Galícia, però ja porta deu anys aquí impartint aquesta matèria, i, tot i haver-li-ho demanat, no va voler fer l'examen en català. [...] No creieu que hi hauria d'haver una llei que ho regulés? [...] Trobo molt fort que trenta-cinc anys després de la mort de Franco encara no em pugui examinar en la meva llengua. Som en un país lliure o no?"

Doncs la resposta, òbviament, és no. Cap país no és lliure quan els seus estudiants no poden examinar-se en la seva llengua. I a les universitats catalanes, com denuncien constantment els mateixos estudiants, no sols es produeixen discriminacions com la denunciada per Carme Romagosa, sinó que tot sovint les classes determinades en català s'acaben fent en espanyol per culpa de professors que, valent-se de la por dels alumnes a significar-se, abandonen el català tan bon punt hi ha algú que aixeca el braç i diu que no l'entén. Normalment es tracta de professors catalans que intenten compensar l'enorme complex d'inferioritat que pateixen demostrant que dominen la llengua de l'amo. Però també n'hi ha d'originaris d'altres llocs, com l'esmentada professora gallega, que imposen el seu nacionalisme espanyol amb total impunitat fins i tot a aquells que els paguen el sou. Aquesta és la raó per la qual hi ha tants col·lectius en defensa de la llengua a les universitats catalanes, com ara la Plataforma Universitària per la Llengua, Acció Estudiantil o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Es tracta d'estudiants que ofereixen assessorament als seus companys perquè coneguin els seus drets i es mostrin més afirmatius davant dels professors que incompleixen les normes.

Tanmateix, la situació en què es troba la llengua catalana en el món universitari català no hauria arribat a extrems tan lamentables i vergonyosos sense l'abúlia o les maniobres dels equips rectorals en favor de l'espanyol. Recordem, per exemple, que la Plataforma per la Llengua ja va denunciar que tant la Pompeu Fabra com l'Autònoma es negaven a complir el conveni que exigeix l'acreditació del nivell C de català als professors per poder ser contractats. I és que fem lleis que no tenen cap més finalitat que guardar les aparences, atès que la desídia a l'hora de fer-les complir les converteix en meres operacions dermoestètiques sense cap incidència en l'empobridora realitat del dia a dia.

e-notícies , 4/4/2011