La greu crisi creativa que Hollywood està patint actualment, amb una producció immersa gairebé de ple en comedietes sense suc ni bruc, en remakes o en amenaces a la humanitat, troba un magnífic exemple en aquesta prescindible pel·lícula d'Ivan Reitman. Té l'encert, cal dir-ho, d'abordar un tema social molt d'avui –a Occident, si més no–, com ara la tendència creixent a defugir el compromís que implica la formació d'una relació sentimental estable amb una altra persona. I, a més, ho fa des de la perspectiva de la dona. És a dir, que no és l'home qui, seguint la tradició, intenta esmunyir-se del matrimoni o d'alguna cosa que se li assembli, sinó que és la dona qui defensa la seva independència i el seu dret a tenir, quan li vingui de gust, només 'companys de llit', encara que, si s'escau, puguin reduir-se a un de sol. El problema és que, llevat de la bona química de Natalie Portman i Ashton Kutcher, el film ni sedueix, ni emociona ni commou i acaba fent honor al seu títol: sense compromís.