L'estranya parella és una obra deliciosa de Neil Simon, que, com recordarem, va ser portada al cinema el 1968 amb uns meravellosos Jack Lemmon i Walter Matthau com a protagonistes. El film, tot i això, quedava per sota de l'original escènic per culpa de Gene Saks, un director figaflor que es va limitar a fer allò que se'n diu 'teatre filmat'. A Sant Cugat, per sort, a final de març i sota el títol Ves quins parells, en vam poder veure una versió teatral de Guillermo Ayesa al Casal de Mira-sol que em va semblar molt més imaginativa que la pel·lícula. D'entrada, cal tenir en compte que L'estranya parella és una obra genuïnament masculina i que, per tant, el canvi de sexe de l'Òscar i d'en Fèlix, així com certes situacions, semblaven un escull gairebé insalvable. Però Ayesa se n'ha sortit esplèndidament. I, a més, ho ha fet amb actrius no professionals, cosa que encara té més mèrit. Un mèrit compartit amb Les Xandrines que, amb diverses baixes i alguna incorporació nova, s'han reunit un altre cop després d'aquella formidable versió que van fer de Les cunyades, el 2009, sota la direcció de Dolors Vilarasau, la seva descobridora. Jo, personalment, vaig gaudir moltíssim amb el treball de Maria Vancells, Mayte Calvo, Virgínia Cervera, Olga Munté, Helena Puig i Núria Bou a Ves quins parells. Crec que és admirable la capacitat interpretativa que han estat capaces de desenvolupar aquestes dones quan han trobat algú que ha cregut en elles i que els ha transmès seguretat. Per això prego a l'Ajuntament que no deixi morir el muntatge i que possibiliti que el Teatre-Auditori, el Teatre de la Unió o el marc de la Festa Major puguin acollir-ne més representacions. Seria una llàstima que tant d'esforç i tant de talent local no poguessin gaudir d'una vida més llarga i d'un públic més ampli. Fem-ho, si us plau.