Les persones que vagin a veure aquesta pel·lícula de Roland Joffé pensant que es tracta d'un biopic d'Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, en sortiran força decebudes, perquè se'n diu ben poca cosa. De fet, qui no en sàpiga res, es quedarà exactament igual, ja que el seu nom i l'escenari escollit semblen més aviat un pretext per rodar un simple drama romàntic de llàgrima fàcil sota una capa de vernís bèl·lic amb molt poca demanda d'esforç intel·lectual. És cert que el pressupost i el vigor narratiu d'algunes escenes de combat suavitzen les greus mancances del film, però el conjunt, inevitablement, resulta molt pobre i gens estimulant. Tampoc no ajuda gaire a la versemblança de la història l'aplec de tanta cara bonica en un entorn tan ombrívol com el de la Guerra Civil espanyola, per més que, ves per on, el millor de tot acabi essent la presència d'Olga Kurylenko, la bella revolucionària hongaresa. Tenint en compte que és un film sobre el perdó, s'imposa perdonar Roland Joffé.