Després d'haver guanyat el premi de narrativa Mercè Rodoreda 2008 amb el recull de contes Set dones i un home sol, Víctor Alexandre presenta Una història immoral, la seva primera incursió en el terreny de la novel·la, on reprèn alguns dels temes que més li interessen i que ja va tractar en el recull de contes esmentat: els sentiments, les emocions, l'erotisme, la sexualitat i tot allò que envolta l'univers femení i les relacions home-dona. La trama principal s'inspira en el film francès Nathalie X, dirigit per Anne Fontaine l'any 2003, en què es narra la història d'un triangle amorós entre un matrimoni benestant i una prostituta de luxe contractada per la dona. Fontaine va declarar que no considerava plausible que la història del seu film pogués funcionar a la inversa, és a dir, que a un home se li acudís contractar-ne un altre perquè s'allités amb la seva dona, que ha perdut l'apetit sexual. Alexandre, en canvi, va rumiar en aquesta possibilitat i va desenvolupar-la a Una història immoral.

Així doncs, la novel·la d'Alexandre presenta un protagonista masculí, l'Enric, professor de cinematografia, que, davant l'apatia sexual de la seva dona, l'Anna, psicòloga, decideix contractar un prostitut, l'Àlex, per tal que primer simuli un encontre fortuït i després la sedueixi. L'Àlex, tal com feia la prostituta al film de Fontaine, haurà d'explicar detalladament a l'Enric cadascuna de les trobades. L'objectiu de tot plegat és comprendre la sexualitat i els desigs de la seva dona per poder restablir la relació de parella que tenia amb ella. L'Enric escoltarà amb estoïcisme cadascun dels reports que l'Àlex li fa sobre els encontres sexuals amb l'Anna. Esbrinarà res de nou sobre la sexualitat de la seva dona? Podrà suportar la descripció de segons quins detalls? Quins seran els seus límits? Serà aquest un bon mètode per sortir de la crisi sexual que pateix la parella? O bé perdrà la seva dona per sempre? Aquestes són preguntes que van sorgint i responent-se a mesura que la història avança. Ara bé, la narració també presenta altres qüestions més profundes que el lector haurà de plantejar-se: la presumpta gelosia no és, en realitat, vanitat ferida? Fidelitat i lleialtat són paraules realment sinònimes? En una relació de parella, ¿la veritat és necessària per obtenir la felicitat o de vegades és, més aviat, un inconvenient?

Juntament amb la trama principal, n'hi ha dues de secundàries, oposades entre si pel que fa a la temàtica i al tractament: una de punyent, on s'exposa el neguit i el dolor d'una dona maltractada, la Blanca; i una de més lleugera —i francament divertida— on s'expliquen les contradiccions còmiques d'una noia, l'Eva, que té un munt d'amants, i del seu comprensiu company, l'Oriol, a qui no sembla que l'amoïnin els seus rivals. Les tres històries transcorren en paral·lel, tot i que estan relacionades d'alguna manera a través dels lligams entre els personatges (la Blanca és pacient de l'Anna, l'Eva i l'Oriol són alumnes de l'Enric). El gran domini en el tractament dels diàlegs i la manera cinematogràfica de narrar d'Alexandre fan que l'acció flueixi d'una forma àgil i amena al llarg de tot el llibre.

En definitiva, Una història immoral és una novel·la escrita des de la intel·ligència emocional i la sensualitat del seu autor, que, a més, ha posat en joc els elements que calen per fer passar una bona estona al lector: un erotisme elegant i sense cotilles, humor, reflexió, retrat psicològic dels personatges, claredat d'idees, afany de versemblança i transparència... Com és habitual a les seves obres —tant de ficció com d'assaig polític— Alexandre inclou una gran quantitat de referències cinematogràfiques, sobretot de l'obra d'Éric Rohmer, el seu cineasta de capçalera, amb qui coincideix tant en la importància que atorga a les converses entre els personatges com en la mestria amb què despulla i retrata la condició humana. Amb aquesta novel·la, d'estructura ben travada i final rodó, Alexandre torna a demostrar la seva gran qualitat com a narrador.

Lletres , núm. 48, abril-maig 2011