No acabo d'entendre el pacte electoral que ha fet Reagrupament amb Esquerra a Sant Cugat. Entenc el d'Esquerra, aquest sí, perquè hi ha molta gent que la vol castigar per la seva política nacional –malgrat el bon treball de Raül Grangé i Toni Ramon–, i necessita sumar. Però no sé veure quins són els guanys de Reagrupament acceptant el quart lloc a les llistes. Ho sap, Reagrupament, que hi ha prospeccions de vot que donen a Esquerra entre 0 i 1 regidors? Sí, ja sabem que l'estructura d'Esquerra i la seva implantació en el territori són molt superiors a les de Reagrupament i que tenen el seu pes. Això és indiscutible. I també sabem, perquè és humà, que Reagrupament, després dels mals resultats en les darreres eleccions, no té la moral prou forta per negociar a l'alça. Fins i tot és possible que hi hagin jugat factors de cordialitat personal a l'hora de tancar l'acord. Però res d'això no justifica l'acceptació del quart lloc en comptes del segon. Crec que els reagrupats han subestimat les seves pròpies forces i no han tingut en compte aquest petit detall: si Reagrupament és tan insignificant i són tan poques les coses que pot aportar, per què hi té tant d'interès, Esquerra, a fer-hi coalició? ¿Ningú no s'ha adonat que Reagrupament no té res a perdre, perquè res no perd qui res no té, i que és Esquerra, per tant, la més necessitada dels dos? Algun reagrupat ho deu haver vist, això, oi? I si ho ha vist, com s'entén, aleshores, que Reagrupament accepti donar els seus vots a Esquerra a canvi de la més absoluta invisibilitat? Quin és el benefici d'anar quart en una llista en què amb prou feines reeixirà el primer? Potser la resposta es troba en aquesta altra pregunta: hi ha algú, a Sant Cugat, que recordi qui era el número quatre de les llistes d'Esquerra a les eleccions municipals del 2007?