Atès que l'ésser humà només utilitza el 20% de les possibilitats del seu cervell, què passaria si, ni que fos per mitjà d'una píndola, n'usés bona part del 80% restant? On el podria dur la seva intel·ligència? No cal dir que un plantejament com aquest suggereix un munt d'històries que podrien resultar apassionants segons les mans del director cinematogràfic en què caiguessin. Sin límites, basada en la novel·la The Dark Fields, d'Alan Glynn, ho intenta, però el seu director, Neil Burger, malauradament, sí que en té, de límits. Per això, el resultat, per bé que té un començament prometedor, acaba essent l'antítesi del que podria haver-ne obtingut algú com David Cronenberg, per exemple, i cau en un garbuix d'estridències i d'afanys esteticistes amb desenllaç moralista. De tota manera, s'ha de reconèixer que és una pel·lícula força correcta, quant a factura, i que manté l'espectador entretingut fins al final. El millor de tot plegat és la interpretació del seu protagonista, Bradley Cooper.