És molt positiu que l'Ajuntament de Sant Cugat hagi donat suport a la iniciativa presentada per l'institut Angeleta Ferrer, d'augmentar el nombre de carrers amb nom de dona, ja que la desproporció actual, segons un estudi de l'esmentat institut, indica que només el 15% de les nostres vies públiques recorden un personatge femení davant el 85% que en recorden un de masculí. És a dir, que per cada disset carrers que honoren un home només n'hi ha tres que honorin una dona. Aquesta desigualtat és inadmissible i convindria un canvi d'actitud. Una certa desproporció en favor de l'home és lògica i comprensible, perquè el secular androcentrisme universal ha invisibilitzat les dones –o les ha anul·lades obertament– i això fa que en la majoria d'arts i oficis hi predominin els homes que hi han excel·lit. Però és un deure nostre investigar i trobar dones rellevants i reconèixer la seva aportació al patrimoni de la ciutat, de la comarca, del país o de la humanitat. Pensem que a Catalunya hi ha poblacions, com ara Torrelavit o Sant Cugat Sesgarrigues, que no tenen cap carrer amb nom de dona. Cap ni un! I per evitar greuges comparatius com aquest és vital no deixar-nos arrossegar per les inèrcies socials que tan diàfanament reflecteixen els debats televisius, per exemple, en què sempre, per defecte –mai millor dit–, el nombre d'homes convidats supera el de dones sense cap raó que ho justifiqui. Vull dir que avui dia són moltíssims els oficis amb dones rellevants i no té cap sentit menystenir-les. El secret, per tant, es troba en la reflexió, perquè només reflexionant-hi ens adonarem que fins i tot en algunes de les democràcies més avançades del món tan sols fa quatre dies que les dones poden votar o que a Sant Cugat, fins l'arribada de Mercè Conesa, no havíem tingut mai cap alcaldessa. Cap ni una.