Hi ha pel·lícules que són intel·ligents però enutjosament pedants i hi ha pel·lícules intel·ligents que passen desapercebudes per la seva humilitat. Código Fuente és d'aquestes últimes. Li sobren algunes reiteracions –per culpa d'un guió excessivament prim que no dóna per a 90 minuts– i el segon final, que és una concessió a l'emotivitat i a allò que en podríem dir final feliç. Però la història, amb elements de thriller psicològic, és excel·lent i tracta l'espectador com un adult, especialment aquell que és un amant de la literatura de ciència-ficció amb valors humanistes i que està acostumat a anar més enllà de la banalitat amb què el cinema aborda aquests temes. Código Fuente ens parla de la irreversibilitat d'allò que ja ha succeït, de l'oportunitat de desxifrar-ne les causes i d'allò que faríem si disposéssim de vuit minuts per alterar el passat o introduir-nos en la identitat d'una altra persona. Exquisida Vera Farmiga (capitana Goodwin) fent d'enllaç entre la vida i la mort.