Artur Royo, coordinador de Reagrupament Vallès Occidental Sud, ha explicat amablement les raons que, segons ell, justifiquen el pacte amb Esquerra a Sant Cugat de cara a les properes eleccions municipals. Són unes explicacions adreçades a la meva persona que agraeixo i que responen al meu article del passat 15 d'abril titulat El pacte de Reagrupament a Sant Cugat. Diu Royo que el quart lloc que se li ha adjudicat a la llista respon a la seva feblesa, atès que el segon i el tercer estaven reservats a Solidaritat i a la CUP, i que l'únic que ha passat ha estat que tant l'una com l'altra han refusat adherir-s'hi. Molt bé, d'acord. Aleshores, si el pacte a quatre ha quedat reduït a dos, com és que el candidat de Reagrupament no puja del quart al segon lloc? Com és que els llocs que s'havien "reservat" a Solidaritat i a la CUP s'han quedat en poder d'Esquerra? Com s'entén que Esquerra negui a Reagrupament allò que oferia als altres? El que més astorat em deixa, tanmateix, és que Reagrupament s'hi conformi. Bé, no tothom s'hi ha conformat. Hi ha hagut reagrupats que, com és lògic, ho han jutjat inadmissible i també una prova que l'única intenció d'Esquerra és maquillar uns resultats que es presenten nefastos arreu de Catalunya. Altrament, no tindria inconvenient a cedir plena visibilitat a aquell que li pot aportar uns quants vots. Hom, és clar, pot dir que es tracta de pocs vots –quants en tindrà Esquerra?–, però si realment és així, si l'aportació de Reagrupament a Esquerra és insignificant, no hi ha dubte que el pacte santcugatenc és en realitat una dilució. La dilució de Reagrupament en Esquerra. Qui no entén això és que no ha entès que hi ha unitats que són un parany pervers. Tan pervers com la famosa unitat d'Espanya, dins la qual els catalans deixem de ser catalans per convertir-nos en espanyols.