La història en parlarà força, de la trama ordida pel Partit Socialista i pel Partit Popular per aconseguir el poder a Euskadi i del cinisme amb què han actuat aparentant que l'intent d'il·legalització de Bildu no ha estat cosa seva, sinó de la justícia, i que ells s'han limitat a acatar-la com els angelets acaten la voluntat de Déu. Ves per on, el Partit Popular, que exigia l'acatament de la sentència del Tribunal Suprem, perquè coincidia amb la seva voluntat, ha canviat el discurs davant la sentència del Tribunal Constitucional que afirma el contrari. Ara el PP demana al govern espanyol que hi passi per sobre i titlla de terroristes els membres de Bildu, entre els quals Eusko Alkartasuna, tot exigint-li que posi "tots els instruments legals perquè els representants d'ETA i Batasuna no puguin ser a les institucions". Magnífic.

En aquesta mateixa línia és molt interessant també el toc d'atenció del president del PP basc, Antonio Basagoiti, a Patxi López, recordant-li que "ha de complir el pacte que el va dur al poder". Dic interessant, perquè deixa al descobert la comèdia que populars i socialistes estan representant i en la qual, com és lògic, cadascú fa el seu paper i diu les frases previstes en el guió. Aquesta de Basagoiti, en concret, és ben eloqüent, ja que ens indica sense embuts que el pacte PSOE-PP que va dur Patxi López al poder implicava unitat contra els partits bascos per convertir Euskadi en una vulgar Comunitat Autònoma governada pel nacionalisme espanyol i un afermament de la trama destinada a il·legalitzar l'esquerra abertzale i aïllar el PNB.

Naturalment, la sentència del Tribunal Constitucional no formava part del guió, perquè, com sabem prou bé els catalans, es tracta d'un organisme polític al servei dels dos partits que el configuren. Però la voluntat de Bildu d'arribar fins i tot al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg els ha capgirat els plans. Finalment, això sí, ha servit perquè el PSOE guardi les aparences davant l'electorat espanyolista i eviti no sols la repetició de les eleccions a Euskadi -que Europa podria demanar en cas d'impugnació-, sinó també la consegüent desacreditació internacional del partit i d'Espanya.

El més lamentable del cas, tanmateix, és la constatació, força coneguda, que aquells partits que més diuen desitjar la fi del conflicte hispanobasc són precisament els més interessats a mantenir-lo. Sense conflicte no hi hauria il·legalitzacions i sense il·legalitzacions el Partit Socialista i el Partit Popular saben que són minoria a Euskadi. Per això no es pot descartar que darrere la màscara de la sentència del Tribunal Constitucional, per frenar l'escàndol, s'amagui la decisió d'il·legalitzar les llistes de Bildu després de les eleccions. Dels cínics es pot esperar qualsevol cosa i caldrà que ens mantinguem amatents. En tot cas, podran frenar l'escàndol però no pas la independència de la nació basca. Això, com la independència de Catalunya, ja no té aturador. Ara, per tant, és l'hora de Bildu.

e-notícies , 9/5/2011