L'ultranacionalisme espanyol del Partit Popular a Sant Cugat ha trobat en l'actual campanya electoral un nou marc per llançar tota mena d'atacs contra la institució que més posa en evidència la nostàlgia d'aquesta formació per uns temps que, per sort, ja no tornaran. Aquests dies, sense el més mínim sentit del ridícul, Jorge Carreras i Bruno de Salvador, dos dels seus representants locals, han atacat frontalment Òmnium Cultural amb frases com aquestes: "Critiquem que es donin 9.000 euros a una entitat nacionalista radical com Òmnium"; "L'Ajuntament demostra que posa el nacionalisme sectari per sobre de les persones"; "Ens sobren subvencions a la normalització lingüística i a entitats independentistes"; "Davant la memòria històrica, el PP prefereix mirar el futur". Déu n'hi do. Tanmateix, és perfectament lògic, tot plegat. El PP no vol mirar el passat perquè encara hi viu. O, dit d'una altra manera, el nostre passat és el seu present. Per això no ha condemnat mai el franquisme, perquè va ser precisament un dels franquistes més sinistres de la història, qui el va fundar, i qui encara avui hi té un paper destacat en qualitat honorífica de presidente-fundador. Tot plegat, un magnífic aval per anar pel món parlant de democràcia. Res a veure amb Òmnium, una entitat defensora de les llibertats creada ara fa 50 anys, pocs mesos abans que Fraga Iribarne fos ministre de Franco i justifiqués, en funció del seu càrrec, l'assassinat d'opositors al règim. De fet, Fraga no ha renegat mai del seu passat ni ha condemnat la barbàrie franquista; per la qual cosa, amb la llei de partits a la mà, el PP hauria de ser il·legalitzat. Ja veiem que tot allò que el régimen odiava –la normalització lingüística, l'independentisme i Òmnium (el va clausurar el 1963)–, continua essent odiat pel PP de Sant Cugat.