Una de les coses més enutjoses d'aquests dies previs a les eleccions municipals és la trista constatació que alguns polítics no sols tenen la demagògia com a únic programa electoral, sinó que no se n'avergonyeixen. Sense cap mena d'escrúpols, menteixen compulsivament i cadascun dels seus mítings esdevé un aparador inconscient de les seves limitacions. Aquest és el cas de Jordi Hereu, un autèntic paradigma en aquest camp. Hereu i el seu partit, el PSOE de Catalunya, farien qualsevol cosa per governar trenta-dos anys més l'Ajuntament de Barcelona. Per això les diuen de l'alçada d'un campanar.

Diu Hereu: "La dreta retalla tot el que és retallable, ha entrat a Catalunya com un elefant en una terrisseria"; "Defensarem les persones amb una situació vulnerable"; "No ens quedarem amb els braços plegats, farem que la construcció i el comerç tornin a remuntar". D'entrada, sobta que Hereu parli de la dreta. Talment com si ell i el seu partit, l'anomenada izquierda pija, fossin l'esquerra. És a dir, com si fossin la CUP. Em sembla que els convindria preguntar a l'autèntica gent d'esquerres què en pensa del PSOE de Catalunya, sobre aquesta qüestió. Es quedarien petrificats. Sobta, també, que Hereu prometi defensar les persones en "situació vulnerable" i "remuntar la construcció i el comerç". Per què no ho feia abans, això? Per què no ha defensat les persones vulnerables quan podia, en lloc de convertir Barcelona en un parc temàtic? On és la sensibilitat social d'un partit que apila en un magatzem durant anys 30.000 expedients de peticions d'ajut a la Llei de la Dependència? Per altra banda, el partit de Jordi Hereu sempre ha menyspreat el comerç. Sempre. Ho ha fet tota la vida per prejudicis ideològics, perquè considera, estúpidament, que el botiguer és convergent per naturalesa.

Però el punt culminant de la demagògia socialista són els atacs a les retallades del govern. Tot govern que hagués entrat ara mateix a la Generalitat –tot govern que no volgués mentir a la societat catalana com ho ha fet l'anterior– hauria de retallar els pressupostos per la senzilla raó que Catalunya es troba a la vora del col·lapse econòmic. No tenim diners, perquè som víctimes d'un robatori escandalós per part d'Espanya que ens aboca a la desaparició com a nació si no som capaços de reaccionar i tenir un Estat propi. No hi fa res qui mani a Madrid. La pinça del nacionalisme espanyol PSOE-PP no ens deixa cap altra sortida. I el més greu és que el temps va en contra nostra.

Realment té barra que el Partit Socialista estigui al darrere de manifestacions electoralistes contra les retallades, com la del passat 14 de maig a Barcelona, quan, com sabem, durant el seu govern, només en el període 2004-2009, el nombre de funcionaris a Catalunya va créixer un 18%, les subvencions de l'Ajuntament i la Diputació a l'espanyolitzadora Feria de Abril han arribat als 160.000 euros i ha deixat el país amb un endeutament de 40.607 milions d'euros. Solidaritat Catalana ja ha dit que si obté representació no pactarà amb el PSOE de Catalunya. I està molt bé que alguns partits demanin a CiU que es comprometi i digui que no pactarà amb el PP. Això és important. Ara, doncs, només falta que Esquerra es comprometi i digui que no pactarà amb el PSOE. Ho farà?

e-notícies , 19/5/2011