Un dels grans valors de les derrotes són les conclusions que el derrotat sap treure de les causes que l'han dut a aquella situació. Si és prou intel·ligent, no dubta a reflexionar-hi i a reconèixer els grandíssims errors que ha comès. Si no ho és, exhibeix un galdós orgull i desqualifica l'adversari per justificar la patacada. Això és el que fan, per exemple, José Mourinho i el Real Madrid per maquillar les seves derrotes davant el Barça. És un gravíssim error que els porta directament a una altra derrota, ja que la reflexió en aquest cas, més que un acte d'intel·ligència, és en realitat un acte de sentit comú. Tanmateix, no sembla que el PSOE de Catalunya i Esquerra estiguin gaire disposats a fer-la, aquesta reflexió. Fixem-nos que ja fa anys que tots dos estan en claríssima davallada sense que s'hagi produït el més mínim canvi de rumb. I les recents manifestacions de José Zaragoza i Joan Puigcercós no són gens esperançadores en aquest sentit.

És cert que han reconegut la derrota –quin remei els quedava?– i que han fet declaracions de bones intencions. Però no hi ha cap diferència amb les declaracions de les derrotes anteriors. Zaragoza atribueix la derrota del seu partit al fet que, segons ell, "Catalunya s'ha dretanitzat", que és com dir que la culpa és de Catalunya i no del seu partit. I Puigcercós ha anunciat la dimissió de l'executiva, però ha dit que continuarà en funcions fins al Congrés de la tardor. És a dir, cap canvi de plans amb relació al que ja s'havia anunciat després de la derrota electoral del passat 28 de novembre. Només cal veure la lluita pel poder que s'ha desfermat entre diferents membres –o exmembres– de la direcció republicana.

A Sant Cugat, com a la resta de Catalunya, el Partit Socialista i Esquerra han estat més castigats per la seva política nacional que no pas per la municipal. Això no sé si és bo o dolent, però sembla evident que l'elector ha comprès que cap Ajuntament, sigui del color que sigui, no pot dur a terme cap política social si el país és víctima d'una espoliació com la que pateix Catalunya per part d'Espanya. El càstig al Partit Socialista ve justament d'aquí, del fet que l'elector sap molt bé que un dels culpables de la situació és aquest partit. Pel que fa a Esquerra, l'independentisme l'ha castigada per haver lliurat el govern del país als socialistes tot convertint-se en una col·laboradora més de l'espoliació. I si a tot això hi afegim les trifulgues internes de la secció local santcugatenca d'ambdós partits, a l'hora d'escollir candidats, la derrota, a més de previsible, era lògica.

Cugat.cat , 27/5/2011