En primer lloc, cal felicitar Mercè Conesa i CiU per la seva esplèndida victòria en les eleccions a Sant Cugat. Ha estat una victòria molt meritòria, perquè, malgrat que Conesa ja havia estat alcaldessa uns mesos, substituint Lluís Recoder, no es pot dir que fos un rostre molt conegut, requisit sempre necessari en unes municipals. És ben sabut que una personalitat grisa o mancada d'empatia, per exemple, pot restar molts vots a un partit. Mercè Conesa ja hem vist que no sols no resta vots, sinó que en suma, perquè encarna molt bé allò que la ciutadania espera d'una alcaldessa: que sigui propera, accessible, receptiva i amb voluntat de resoldre els problemes de la gent. Són aquests, justament, els alcaldes que deixen empremta i que queden en el record, cosa que en el seu cas té l'element afegit de ser la primera dona escollida pels santcugatencs per dirigir la ciutat. No és bo que hi hagi municipis de Catalunya en què aquesta prova de normalitat democràtica i de maduresa social –tenir alcaldessa– sigui encara un fet inèdit. Però també cal felicitar la CUP per la seva entrada a l'Ajuntament. Jo ho faig amb entusiasme, ja que es tracta d'una formació que es caracteritza per la seva sensibilitat envers els sectors socials més desfavorits, i és integradora amb els nouvinguts i inequívocament independentista. Per això serà tan positiu que a partir d'ara la seva veu es pugui sentir ben clara al consistori. Només lamentar que Solidaritat, una altra força independentista, s'hagi quedat al llindar de la representació. La marxa de Laporta li ha passat factura. I si hi afegim que aquest era el primer cop que es presentava a Sant Cugat, el resultat és perfectament explicable. No passa res, tanmateix. La CUP també va ser derrotada, però ha perseverat i ara n'ha recollit els fruits.