En veure Sin identidad, de Jaume Collet-Serra, tot espectador amb un mínim de cultura cinematogràfica no podrà evitar que li vingui al cap el nom de Hitchcock, tant per la història en si mateixa com pel seu tractament. I és lògic, perquè es tracta d'una història netament hitchcockiana, la de la pèrdua o confusió d'identitat, que evoca títols com ara Spellbound o Perseguit per la mort. Tanmateix, hi trobem també molts elements propis de Polanski i de De Palma, per bé que Collet-Serra està més a prop del segon que del primer. L'inici de Sin identidad, per exemple, fa pensar en l'inici de Frenètic, i la seqüència del museu de la primera té ressonàncies amb la del museu de Vestida per matar. Passa, però, que una cosa són les ressonàncies i una altra el resultat. I, en aquest cas, les dues magistrals lliçons de cinema donades per Polanski i De Palma en els films esmentats estan molt per damunt del conjunt de Sin identidad. Això no treu que mantingui l'interès de l'espectador fins al final.