Els fets que van tenir lloc el matí del passat 27 de maig a l'Acampada de Barcelona, quan les forces policials van irrompre a la plaça de Catalunya són inadmissibles des de tots els punts de vista. El balanç, com sabem, és d'un centenar de persones ferides, una d'elles amb la melsa rebentada, a causa de la violència injustificada dels antiavalots. Això ha fet que la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona emetés un comunicat expressant el seu "rebuig i indignació" tot denunciant sis vulneracions de la llei:

1. Violació del dret de reunió
2. Manca de voluntat de diàleg previ
3. Ús desproporcionat de la força
4. Absència de distintiu identificatiu a l'uniforme policial
5. Assetjament i agressió a professionals del periodisme
6. Intervenció il·legítima dels béns dels acampats per part de les forces policials". D'acord amb això, el Col·legi ha demanat que s'obri una investigació per depurar-ne les responsabilitats.

Molt greu, tot plegat. Més que res perquè es podia haver evitat, i Girona, on la gestió ha estat positiva, n'és un exemple. Les raons dels acampats seran tan discutibles com es vulgui, sobre això res a dir, però la manera d'expressar-les s'ha de reconèixer que és civilitzada i que no fa mal a ningú. La seva, per tant -sobre el menyspreu de bona part dels acampats a la independència de Catalunya ja n'he parlat en altres textos- és una resistència pacífica que no pretén violentar cap persona, només pressionar la classe política i denunciar la impunitat amb què la corrupció del món financer destrueix llocs de treball, desmantella conquestes socials i empobreix les classes populars. No hi havia, consegüentment, cap raó que justifiqués l'ús de la violència contra ells tot desposseint-los dels seus béns personals. La coartada policial, és clar, era que la possible celebració de la final de la Lliga de Campions, si el Barça la guanyava, podia provocar enfrontaments entre seguidors violents i acampats, i, per evitar-ho, calia "netejar" la plaça d'objectes que poguessin fer mal. I així és com els van prendre els ordinadors, les pancartes i el menjar, coses, aquestes, com tothom sap, terriblement perilloses.

Arribats aquí, tanmateix, són pertinents algunes preguntes: Cal practicar la violència contra persones no violentes que podrien ser víctimes de l'agressió d'un col·lectiu violent? És a cops de porra contra persones pacífiques i indefenses i destruint els seus ordinadors i altres propietats com un govern nacional i un govern municipal es guanyen el respecte de la societat? Com és que els primers a violar la llei van ser el conseller Felip Puig i l'alcalde Jordi Hereu, màxims responsables dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana, permetent no sols això sinó també que els agents amaguessin els seus distintius per impedir-ne la identificació i la posterior denúncia dels apallissats? Per què la càmera que hi ha instal·lada a la plaça de Catalunya es va desconnectar el matí de la càrrega policial? De què s'amagava la policia? Quines imatges no volien que veiéssim, els senyors Puig i Hereu?

Diu el senyor Puig, tot fent costat a la violència, que "no es pot posar en dubte permanentment la feina, la qualitat, la solvència i l'entrega de la policia del país". ¿Es refereix, potser, a la qualitat, a la solvència i a l'entrega amb què el seu cos d'exaltats emmascarats, armats fins a les dents, va entrar a la plaça de Catalunya apallissant persones assegudes al terra que alçaven les mans en senyal de pau? Amb aquesta acció, Felip Puig ha tacat per sempre la seva carrera política, ha perjudicat el seu govern i el seu partit i, si no dimiteix, tard o d'hora, en pagarà les conseqüències. Temps al temps. Ben galdosa, a més, l'excusa de Puig sobre els quatre dits trencats d'un agent. ¿Qui no es defensa, quan un bèstia enfollit li està donant cops de porra?

Tanmateix, cal no caure en certs paranys del PSOE de Catalunya i d'Iniciativa. Produeix vergonya aliena la hipocresia d'aquests dos partits en aquesta qüestió, demanant la dimissió de Felip Puig, talment com si ells no hi tinguessin res a veure, quan és prou sabut que la responsabilitat dels fets del 27 de maig va ser compartida. Ara s'intenta dir que la Guàrdia Urbana no va intervenir, només els Mossos, però no és cert. Per sort, hi ha fotos que mostren els agents de la Guàrdia Urbana en plena acció. I és també l'Ajuntament de Barcelona qui ha convertit en runa els béns dels acampats, un Ajuntament governat per socialistes i ecosocialistes. Tots tres, per tant, CiU, PSOE i ICV, s'han comportat de manera profundament reaccionària contra ciutadans pacífics que els paguen el sou. Per això, tota campanya que demani la dimissió de Puig (CiU) i n'exclogui l'Ajuntament (PSOE-ICV) no sols no és objectiva, sinó que és tendenciosa i serveix descaradament els interessos d'aquests dos últims partits.

e-notícies , 2/6/2011