L'escriptor publica una obra de ficció en què el destí i l'atzar marquen el pols de la vida

El somriure de Burt Lancaster (Proa, 2005) és la primera experiència narrativa del periodista i escriptor Víctor Alexandre (Barcelona, 1950), conegut per escriure sense embuts sobre l'independentisme. Alexandre és autor de diferents llibres de literatura política, com El cas Carod, 50 dies de linxament polític d'una nació (2004) i Jo no sóc espanyol (1999). Aquest hivern debuta en el terreny de la ficció amb un recull de deu contes basats en la vida quotidiana, en els quals “res és el que sembla”.

L'atzar és converteix en el protagonista de cadascun dels relats perquè “té l'última paraula en cada conte”. Els fets atzarosos són precisament els que provoquen un gir de 180 graus en les històries i el destí es presenta com un peatge que ha de pagar cada personatge. Alexandre crea unes persones tipus a través de les quals tracta amb ironia diversos aspectes de la condició humana: la mentida, el despotisme, la solitud, la impotència, la por i l'astúcia.

Els actors que posa en escena s'assemblen exageradament al lector, tant pel seu caràcter com per la quotidianitat que transpua cada conte, tot i que Alexandre s'afanya a recordar que “tot el llibre és ficció”. Els personatges, com els lectors, pensen en el futur i planifiquen d'alguna manera la seva vida, però “al darrere sempre hi ha algú que escriu el guió invisible del destí”, sentencia Alexandre.

L'escriptor presenta un grapat d'històries tacades pel gènere negre, textos que giren sobre els eixos de la inquietud i la sorpresa. Els relats, a més, estan farcits de connotacions cinematogràfiques -potser perquè l'escriptor va presentar un programa de cine a TVE- que pretenen fer una picada d'ullet al lector. A més, esclar, Alexandre no s'ha pogut estar d'incloure un relat que tracta de manera metafòrica la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol.

“L'atractiu de l'actor Burt Lancaster no està en el seu somriure resplendent, sinó en l'ombra inquietant, múrria, que el tenyeix”. Aquesta és, per Alexandre, l'essència del recull de contes, que poden recordar els relats de Pere Calders o Quim Monzó, tot i que Alexandre reconeix que el seu referent és el contista gal·lès Roald Dahl (1916-1990), conegut, també com ell, per la seva incorrecció política.

Avui , 10/2/2005